2 CORINTIS 3:4-18

Aquesta és la confiança que tenim amb Déu per mitjà de Crist. I no és pas que ens considerem capaços per nosaltres mateixos d’aconseguir res de positiu, al contrari, la nostra capacitat ens ve de Déu; ell també ens ha capacitat per a ser servidors d’una aliança nova, que no és de lletra escrita, sinó que és de l’Esperit; perquè la lletra mata, mentre que l’Es-perit vivifica. Si aquell ministeri de mort, gravat amb lletres sobre pedra, fou rodejat de tanta glòria fins al punt que els israelites no podien mirar de fit a fit el rostre de Moisès, a causa de la resplendor del seu rostre, tot i que no va durar gaire, ¿quan no en serà més, de gloriós, el ministeri de l’Esperit? Si el ministeri de la condemnació fou gloriós, molt més gran serà la glòria del ministeri de la justícia. De fet, ni tan sols es pot considerar glo-riosa aquella glorificació parcial, si es com-para amb l’excelsitud de la glòria actual. Perquè si allò que era transitori va tenir el seu moment de glòria, molt més esplendorosa serà la glòria d’allò que és permanent. Per això, tenint una esperança tan gran, actuem amb tota franquesa, i no fem com Moisès, que es posava un vel damunt la cara per tal que els israelites no poguessin veure com desa-pareixia aquella cosa fugaç. Amb això se’ls va travar l’enteniment, ja que, fins al dia d’avui, quan llegeixen les Escriptures de l’Antic Pacte, aquell mateix vel segueix damunt d’ells, i no se’ls descobreix que en Crist caduca la seva vigència. Així, fins al dia d’avui, cada vegada que llegeixen Moisès, un vel els cobreix el cor; només si algú retorna al Senyor, de-sapareix el vel. Ara bé, el Senyor aquí és l’Esperit; i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha llibertat. I tots nosaltres, com que no portem cap vel a la cara, anem reflectint, com un mirall, la glòria del Senyor, i anem incorporant, d’igual manera, la mateixa imatge amb perfeccionament progres-siu, per l’Esperit del Senyor.