2 CORINTIS 1:15-24

I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure’m: la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea. ¿Serà que en aquest projecte he obrat amb lleugeresa? ¿O penseu que faig els meus plans amb mires humanes, dient sí i no segons la meva conveniència? Déu és testimoni que no us diem un sí i un no alhora. Perquè el Fill de Déu, Crist Jesús, que Silvà, Timoteu i jo hem predicat entre vosaltres, no és sí i no alhora, ans ha estat sí en ell, puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell. És Déu qui ens referma en Crist jun-tament amb vosaltres. És Déu qui ens ha escollit, qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors la garantia de l’Esperit. Jo poso Déu per testimoni sobre la meva vida que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.