1 SAMUEL 7:5-17

Samuel ordenà: “Que tot Israel es con-gregui a Mispà, i jo pregaré al Senyor per vosaltres.” Es van congregar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i la van vessar davant el Senyor. Aquell dia van dejunar, i deien: “Hem pecat contra el Senyor!” Així Samuel va començar a jutjar els fills d’Israel a Mispà. Però quan els filisteus van saber que els fills d’Israel s’havien congregat a Mispà, els prínceps dels filisteus van pujar contra Israel. En assabentar-se’n, els israelites van agafar por dels filisteus, i van demanar a Samuel: “No paris de suplicar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre, perquè ens salvi del poder dels filisteus.” Llavors Samuel prengué un anyell de llet i el va oferir sencer en holocaust al Senyor, i va clamar al Senyor a favor d’Israel, i el Senyor el va escoltar. Mentre Samuel oferia l’holocaust, els filisteus van presentar-se per com-batre contra Israel, però el Senyor va fer tronar aquell dia furiosament sobre els filisteus, els va desbaratar i foren der-rotats davant d’Israel. Els israelites van sortir de Mispà, van perseguir els filisteus i els van anar atacant fins més avall de Betcar. Allà, Samuel va agafar una pedra i la va erigir entre Mispà i Xen i l’anome-nà Eben-Èzer, perquè deia: “Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.” Així van ser humiliats els filisteus, i no van tornar més a envair el territori d’Israel. I la mà del Senyor es mantingué contra els filisteus mentre Samuel visqué. I foren restituïdes a Israel totes les poblacions que els filisteus els havien pres, des d’Ecron fins a Gat. Així va alliberar Israel el seu territori del poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus. Samuel va ser jutge d’Israel tota la seva vida; i any rere any passava per Betel, Guilgal i Mispà jutjant Israel en tots aquests llocs. Després tornava a Ramà, on tenia la seva casa, i allà jutjava Israel. Allà mateix va edificar un altar al Senyor.