1 SAMUEL 3:1-14

Mentrestant, el jove Samuel ser-via el Senyor sota la vigilància d’Elí. En aquell temps, la revelació del Senyor era molt rara, i les visions no eren gens freqüents. Succeí un dia, estant Elí ajagut a la seva cambra, quan havia començat a perdre la vista i ja no hi veia bé, quan la llàntia de Déu encara no era apagada, i Samuel dormia al santuari del Senyor, on era l’Arca de Déu, que el Senyor va cridar: “Samuel!”, i ell contestà: “Sóc aquí”. Va anar corrents on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell li respon-gué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà. El Senyor va cridar altra vegada: “Samuel!”, i Samuel va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Ell res-pongué: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” I ell se n’hi tornà. Samuel encara no reconeixia el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor va cridar Samuel, i ell va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cri-dava el noi. I digué a Samuel: “Torna-te’n a dor-mir, i, si sents que et criden, diràs: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” I Samuel se’n tornar a jeure al seu lloc. Aleshores va venir el Senyor, es va aturar i va cridar com les altres vegades: “Samuel! Samuel!” I ell respongué: “Parla, que el teu servent escolta.” I el Senyor digué a Samuel: “Mira, vaig a fer una cosa a Israel que a qualsevol que ho senti li xiularan les dues orelles. Aquell dia compliré contra Elí tot el que he dit de la seva família, del principi a la fi. Li faré saber que jo condemno la seva família per sempre més, a causa del seu pecat; perquè, sabent que els seus fills cometien maldats, no els va corregir. Per això he jurat a la família d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no expiaran mai el seu crim.”