El Senyor digué a Samuel: “Fins quan has d’estar lamentant-te per Saül, si jo l’he rebutjat perquè no regni sobre Israel? Omple d’oli el teu corn i vés, que jo t’envio a casa de Jessè, el betlemita, perquè d’entre els seus fills m’he triat un rei.”
Samuel va contestar: “Com puc anar-hi? Saül ho sabrà i em matarà.” Digué el Senyor: “T’enduràs amb tu una vedella i diràs: ‘He vingut a oferir un sacrifici al Senyor.’
Convidaràs Jessè al sacrifici; jo et faré saber el que has de fer perquè ungeixis aquell qui jo t’indiqui.”
Samuel va fer el que el Senyor li havia manat i arribà a Betlem. Els ancians de la ciutat van sortir temorosos a saludar-lo, i li van dir: “És pacífica, la teva visita?”
Ell contestà: “És pacífica. Vinc per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.” Va purificar Jessè i els seus fills i els va invitar al sacrifici.
Quan ells van arribar, es va mirar Eliab i va pensar: “Sens dubte que da-vant el Senyor hi ha el seu ungit.”
Però el Senyor digué a Samuel: “No miris el seu aspecte ni la seva gran al-çada, perquè l’he descartat. La mirada de Déu no és com la mirada de l’home, ja que l’home mira el que té davant dels ulls, però el Senyor mira el cor.”
Després Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar davant Samuel, que digué: “Tampoc no és aquest el qui ha escollit el Senyor.”
Després Jessè va fer passar Ximà, però ell digué: “Tampoc no és aquest el qui ha escollit el Senyor.”
Així va fer passar Jessè set dels seus fills davant Samuel, però Samuel digué a Jessè: “El Senyor no n’ha triat cap d’aquests.”
Samuel va preguntar a Jessè: “Ja no hi ha més nois?” Ell respongué: “Encara queda el petit, però és a pasturar el ra-mat.” Samuel digué: “Fes-lo venir. No ens posarem a taula fins que ell sigui aquí.”
Va fer que l’anessin a buscar. Era ros, d’ulls bonics i ben plantat. Llavors el Senyor digué: “Alça’t, ungeix-lo, que és aquest.”
Samuel va agafar el corn de l’oli i el va ungir enmig dels seus germans. I des d’aquell dia en endavant l’esperit del Senyor es va possessionar de David. Després Samuel se’n tornà a Ramà.
L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un mal esperit enviat pel Senyor el pertorbava.
Els servidors de Saül li digueren: “Mira, és un mal esperit enviat per Déu, qui et pertorba.
Que el nostre amo doni l’ordre i els teus servidors, que estan disposats a servir-te, aniran a buscar algú que sàpiga tocar l’arpa. Així, quan el mal esperit de Déu t’assalti, ell tocarà i et farà bé.”
Saül respongué als seus servidors: “Aneu, doncs, a buscar algú que sàpiga tocar bé i porteu-me’l.”
Un dels servidors digué: “Mira, co-nec un fill de Jessè, el betlemita, que toca bé; és valent, bon guerrer, bon con-versador i de bona presència, i el Senyor és amb ell.”
Saül, aleshores, va enviar emissaris que diguessin a Jessè: “Envia’m el teu fill David, aquell que guarda el ramat.”
Jessè va agafar un ase, pa, un bot de vi i un cabrit, i ho va trametre a Saül amb el seu fill David.
Quan David va arribar on era Saül i es va presentar davant seu, Saül li va agafar gran efecte i el va prendre per escuder.
Saül va fer dir a Jessè: “Deixa que David es quedi al meu servei, perquè ha trobat gràcia als meus ulls.”
I succeïa que, quan el mal esperit de Déu s’apoderava de Saül, David prenia l’arpa i es posava a tocar, i Saül es cal-mava i es trobava més bé, perquè el mal esperit s’apartava d’ell.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
