Un dia, Jonatan, el fill de Saül, digué al seu escuder: “Vine, que travessarem fins al destacament que els filisteus tenen a l’altre cantó.” I no en va dir res al seu pare.
Saül estava acampat a l’extrem de Guibà, sota el magraner que hi ha a Migron, i la gent que estava amb ell eren uns sis-cents homes.
L’encarregat de portar l’efod era Ahià, fill d’Ahitub, germà d’Icabod, fill de Pinhàs, fill d’Elí, sacerdot del Senyor a Siló. I tots ignoraven que Jonatan havia marxat.
En el congost per on Jonatan intentava passar a la guarnició dels filisteus, hi havia dues roques punxegudes, una a cada banda; a l’una li deien Bossés, i a l’altra, Senne.
Una d’aquestes roques és al cantó nord, de cara a Micmàs, i l’altra al cantó sud, de cara a Gueba.
Jonatan, doncs, va dir al seu escuder: “Vine, passem a la guarnició d’aquests incircumcisos. Potser el Senyor ens ajudarà, perquè per al Senyor no hi ha res que li impedeixi salvar, sigui molta o sigui poca gent.”
El seu escuder li digué: “Fes tot el que et digui el cor; vés, que jo estic amb tu en allò que et proposis.”
Jonatan digué: “Mira, ara passarem prop d’on són aquells homes i ens dei-xarem veure.
Si ens criden: ‘Atureu-vos, que ara venim!’, ens quedarem al nostre lloc i no pujarem allà on són ells.
Però si ens diuen: ‘Pugeu fins aquí’, hi pujarem. És que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.”
Tots dos es van deixar veure per la guarnició filistea, i els filisteus digue-ren: “Mireu, els hebreus ja surten de les coves on s’havien amagat!”
I els homes de la guarnició, dirigint-se a Jonatan i al seu escuder, van cridar: “Pugeu aquí, que us farem saber una cosa.” Llavors Jonatan digué al seu es-cuder: “Puja darrere meu, que el Senyor els posa a les mans d’Israel.”
Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu escuder darrere seu. Els filisteus anaven caient davant Jonatan, i darrere seu el seu escuder els rematava.
En aquest primer atac que van fer, Jonatan i el seu escuder van matar una vintena d’homes en un curt espai de temps.
Aleshores es va estendre el pànic pel campament, pel camp i entre tota la tro-pa; fins i tot la guarnició i les forces de pillatge van quedar aterrats. El país tre-molava i es produí un terror sobrenatural.
Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí van veure que les tropes corrien esverades de l’un cantó a l’altre.
I Saül digué a la gent que l’acompanyava: “Passeu llista i mireu qui dels nostres ha marxat.” Van passar revista i comprovaren que faltava Jonatan i el seu escuder.
Saül digué a Ahià: “Porta l’Arca de Déu.” Perquè l’Arca de Déu, en aquells dies, estava amb els fills d’Israel.
Mentre Saül parlava amb el sacerdot, l’avalot que hi havia al campament dels filisteus anava creixent més i més. I Saül digué al sacerdot: “Deixa-ho es-tar.”
Tot seguit, Saül i la seva gent es van concentrar i es dirigiren al camp de batalla; i es van trobar que els filisteus havien girat les seves armes l’un contra l’altre causant una confusió enorme.
Els hebreus que ja feia temps que anaven amb els filisteus, i que havien pujat amb ells al campament, es van posar al costat dels israelites que anaven amb Saül i Jonatan.
Igualment, tots els homes que s’ha-vien amagat a la serralada d’Efraïm, quan van sentir que els filisteus fugien a la desbandada, també ells els van perseguir en el combat.
Així el Senyor va salvar Israel aquell dia; i la batalla va continuar fins a Betaven.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
