1 REIS 19:3-10

Ell, quan s’adonà del perill, es va alçar i va fugir per salvar la vida; i quan va arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat. Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!” I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.” Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s. L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.” Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allà es va ficar en una cova on va passar la nit. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Què fas aquí, Elies?” Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”