1 REIS 18:25-38

1 REIS 18:25-38 BEC

Llavors Elies digué als profetes de Baal: “Escolliu un vedell, i prepareu-lo vosaltres primer, perquè sou més. Després invoqueu el nom del vostre déu, sense encendre el foc.” Ells prengueren el vedell que els havien donat, el van preparar i van invocar el nom de Baal, des del matí fins al migdia, dient: “Oh Baal, escolta’ns!” Però no se sentia cap veu ni ningú no responia. I anaven saltant al voltant de l’altar que havien fet. Cap al migdia, Elies va començar a burlar-se d’ells dient: “Crideu més fort, perquè és un déu. Potser estarà meditant, o s’haurà retirat, o haurà anat de viatge. Potser dorm, i caldrà despertar-lo.” Ells, llavors, cridaven més fort i es feien incisions amb espases i llances fins que sagnaven, segons el seu costum. Passat el migdia, es van posar a cri-dar amb deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena, però no es va sentir cap veu; ningú no els va respondre ni els en va fer cas. Llavors Elies digué a tot el poble: “Acosteu-vos a mi.” I tot el poble se li va acostar. Tot seguit, va refer l’altar del Senyor, que estava enderrocat. Elies prengué dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui el Senyor havia dit: “El teu nom serà Israel”; i amb aquelles pedres va erigir un altar al nom del Senyor, i va cavar al seu entorn un solc on cabessin dues mesures de gra. Després va preparar la llenya, va es-quarterar el vedell i el va posar damunt la llenya, i digué: “Ompliu quatre galledes d’aigua i vesseu-la sobre l’holocaust i sobre la llenya.” I així ho van fer. Després digué: “Feu-ho una altra vegada.” Ho van fer una altra vegada. Encara digué: “Feu-ho per tercera vegada.” I ho van fer per tercera vegada. De manera que l’aigua regalimava pels costats de l’altar i el solc es va omplir d’aigua. Cap a l’hora de l’ofrena de la tarda, el profeta Elies s’hi va acostar i digué: “Oh Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que es vegi avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc el teu servent, i que és per ordre teva que faig aquestes coses. Contesta’m, Senyor, contesta’m, perquè aquest poble reconegui que tu, Senyor, ets Déu, i que tu fas convertir el seu cor.” Llavors va caure un foc del Senyor i va consumir l’holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i fins l’aigua del solc va consumir.