Abdies va anar a trobar Acab i li ho va comunicar. Llavors Acab va anar a trobar Elies.
Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?”
Replicà Elies: “No sóc jo el pertor-bador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals.
Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.”
Acab va convocar tot Israel i va aplegar els profetes a la muntanya del Carmel.
Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.
Elies va continuar, dient al poble: “Només jo he quedat viu dels profetes del Senyor, jo sol; en canvi, els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta homes.
Doncs, bé, doneu-nos dos vedells; que ells se’n triïn un, que el trossegin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo també prepararé l’al-tre vedell, el posaré damunt la llenya, sense encendre el foc.
Després vosaltres invocareu el nom del vostre déu, i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui amb foc, aquest serà el veritable Déu.” Tot el poble va respondre: “Ben dit!”
Llavors Elies digué als profetes de Baal: “Escolliu un vedell, i prepareu-lo vosaltres primer, perquè sou més. Després invoqueu el nom del vostre déu, sense encendre el foc.”
Ells prengueren el vedell que els havien donat, el van preparar i van invocar el nom de Baal, des del matí fins al migdia, dient: “Oh Baal, escolta’ns!” Però no se sentia cap veu ni ningú no responia. I anaven saltant al voltant de l’altar que havien fet.
Cap al migdia, Elies va començar a burlar-se d’ells dient: “Crideu més fort, perquè és un déu. Potser estarà meditant, o s’haurà retirat, o haurà anat de viatge. Potser dorm, i caldrà despertar-lo.”
Ells, llavors, cridaven més fort i es feien incisions amb espases i llances fins que sagnaven, segons el seu costum.
Passat el migdia, es van posar a cri-dar amb deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena, però no es va sentir cap veu; ningú no els va respondre ni els en va fer cas.
Llavors Elies digué a tot el poble: “Acosteu-vos a mi.” I tot el poble se li va acostar. Tot seguit, va refer l’altar del Senyor, que estava enderrocat.
Elies prengué dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui el Senyor havia dit: “El teu nom serà Israel”;
i amb aquelles pedres va erigir un altar al nom del Senyor, i va cavar al seu entorn un solc on cabessin dues mesures de gra.
Després va preparar la llenya, va es-quarterar el vedell i el va posar damunt la llenya,
i digué: “Ompliu quatre galledes d’aigua i vesseu-la sobre l’holocaust i sobre la llenya.” I així ho van fer. Després digué: “Feu-ho una altra vegada.” Ho van fer una altra vegada. Encara digué: “Feu-ho per tercera vegada.” I ho van fer per tercera vegada.
De manera que l’aigua regalimava pels costats de l’altar i el solc es va omplir d’aigua.
Cap a l’hora de l’ofrena de la tarda, el profeta Elies s’hi va acostar i digué: “Oh Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que es vegi avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc el teu servent, i que és per ordre teva que faig aquestes coses.
Contesta’m, Senyor, contesta’m, perquè aquest poble reconegui que tu, Senyor, ets Déu, i que tu fas convertir el seu cor.”
Llavors va caure un foc del Senyor i va consumir l’holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i fins l’aigua del solc va consumir.
Tot el poble, en veure-ho, es va prosternar fins a terra dient: “Només el Senyor és Déu! Només el Senyor és Déu!”
I Elies els digué: “Agafeu els pro-fetes de Baal; que no se n’escapi ni un.” Ells els van agafar, i Elies els va fer baixar al torrent de Quixon i allí els van degollar.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
