1 CORINTIS 2:6-15

Amb tot, entre els qui són prou for-mats, sí que en parlem, de saviesa. Però no és saviesa d’aquest món, ni dels seus dirigents, que són fugissers. Parlem d’una misteriosa saviesa de Déu, que era amagada, la que Déu tenia destinada des d’abans dels segles per a la nostra glòria. Aquella que cap dels dirigents d’a-quest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.” Però a nosaltres, Déu ens ho ha re-velat per mitjà del seu Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins les pro-funditats de Déu. Perquè, ¿qui d’entre els humans co-neix les coses de l’home, sinó l’esperit de l’home que hi ha dintre d’ell? Així, tampoc ningú no coneix les coses de Déu, sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu gra-ciosament ens ha concedit. I això és el que exposem, no pas amb doctes paraules de saviesa humana, sinó amb doctrina de l’Esperit, adaptant pa-raules espirituals a les coses espirituals. L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, perquè li semblen absurdes i no les pot comprendre, perquè s’han de comprendre espiritualment. En canvi, el qui és espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell ningú no el pot jutjar.