Versets bíblics populars de APOCALIPSI 12

Comparteix

Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.

I vaig sentir al cel una aclamació que deia: “Ara s’ha consumat la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, i la potestat del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu.

El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.

Per això congratuleu-vos, oh cel i els qui hi feu estada. Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat el diable contra vosaltres, ple de furor, sabent que li queda poc temps!”

Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va llui-tar amb els seus àngels

Aleshores, el drac, ple de ràbia con-tra la dona, se n’anà a fer la guerra con-tra la resta dels seus descendents, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús

Al cel aparegué un gran pro-digi: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, que damunt del cap duia una corona de dotze es-trelles, i, estant embarassada i a punt d’infan-tar, crida en els dolors del part, turmen-tada per l’infantament.

Ella va infantar un fill, un noi que ha de regir totes les nacions amb ceptre de ferro; però el seu fill fou arrabassat prop de Déu i prop del seu setial; i la dona va fugir cap al desert, on té un lloc reservat per Déu, perquè allà la sustentin durant mil dos-cents seixanta dies.

Al cel aparegué un altre prodigi: un gran drac roig amb set caps i deu ba-nyes; sobre els caps hi porta set diademes, i la seva cua arrossegà el terç dels estels del cel i els llançà a la terra. Lla-vors el drac es va aturar davant la dona que era a punt d’infantar per devorar el seu fill, tan bon punt naixés.

però a la dona li foren donades les dues ales de la gran àguila perquè fugís volant cap al seu lloc del desert, on és sustentada un temps, uns temps, i una meitat de temps, lluny de la vista de la serp. La serp, llavors, va llançar per la boca una riuada d’aigua rere la dona per fer que la riuada l’arrossegués, però la terra va ajudar la dona, i va obrir la boca engolint-se la riuada que el drac havia llançat per la boca.