Nombres 32
32
Repartició de la Transjordània#x
1Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad#x eren excel·lents per al bestiar, 2anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los:
3– Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà,#x Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, 4que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d’Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt. 5Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà.
6Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn:
– ¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí? 7Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dóna? 8Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. 9Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.#x 10Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: 11“Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment. 12Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.” 13El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.#x 14I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel. 15Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.
16Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li:
– Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. 17Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies#x s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país. 18No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat. 19Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l’altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l’est del Jordà.
20Moisès els va respondre:
– Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, 21si passeu armats el Jordà davant el Senyor,#x fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant, 22i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor. 23Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat. 24Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies#x i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.
25Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès:
– Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre. 26Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad. 27Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre.
28Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites. 29Els digué:
– Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. 30Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan.#x
31Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès:
– Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. 32Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon.
33Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès,#x fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori.#x
34Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, 35Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, 36Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats.
37Els de la tribu de Rubèn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim, 38Nebó, Baal-Meon i Sibmà, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruït.
39Els descendents de Maquir, fill de Manassès,#x van anar a Galaad, se n’apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven. 40Llavors Moisès va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s’hi van establir.#x
41Els descendents de Jaïr, un altre descendent de Manassès,#x van anar als poblets dels amorreus i se n’apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr.#x 42També Nóbah s’apoderà de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah.#x
Currently Selected:
Nombres 32: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
