Mateu 27
27
Jesús, conduït davant de Pilat
(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)
1Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús.#x 2I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.#x
Mort de Judes#x
3Aleshores Judes, el qui l’havia traït,#x quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,#x 4i els digué:
– He pecat entregant a la mort sang innocent.#x
Però ells li contestaren:
– I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
5Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.#x
6Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.#x
7Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:#x Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites#x havien avaluat, 10i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.#x
Jesús, interrogat per Pilat
(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)
11Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?#x
Jesús li respongué:
– Tu ho dius.#x
12Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.#x
13Aleshores Pilat li diu:
– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?#x
14Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació,#x i el governador n’estava tot sorprès.
Jesús, condemnat a mort
(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
15Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.#x 17Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.#x
20Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21El governador els preguntà:
– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
– Barrabàs!
22Pilat els diu:
– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
– Que el crucifiquin!#x
23Ell replicà:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
– Que el crucifiquin!
24Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.#x
25Tot el poble respongué:
– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!#x
26Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús,#x el va entregar perquè fos crucificat.
Burles dels soldats
(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)
27Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori#x i reuniren al seu voltant tota la cohort.#x 28El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata#x 29i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya.#x S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
– Salve, rei dels jueus!#x
30Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
31Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Crucifixió de Jesús
(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
32Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó,#x i l’obligaren a portar la creu de Jesús. 33Arribats en un indret anomenat Gòlgota#x –que vol dir «lloc de la Calavera»–, 34li donaren a beure vi barrejat amb fel;#x ell el va tastar, però no en volgué beure.
35Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus.#x 36I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
37Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»#x
38Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.#x 39Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa#x 40i dient:
– Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,#x salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu,#x i baixa de la creu!
41Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables,#x tot dient:
42– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar.#x És rei d’Israel:#x que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!#x
44Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
Mort de Jesús
(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
45Des del migdia fins a les tres de la tarda#x es va estendre una foscor per tota la terra.#x 46I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»#x
47En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
– Aquest crida Elies.#x
48De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre,#x la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. 49Els altres deien:
– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.#x
51Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix,#x la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;#x 53sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.#x
54El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
– És veritat: aquest era Fill de Déu.#x
55També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.#x
Sepultura de Jesús
(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)
57Arribat el capvespre,#x vingué un home ric d’Arimatea,#x que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.#x
La guàrdia al sepulcre
62El dissabte, l’endemà del dia de la preparació,#x els grans sacerdots i els fariseus#x es reuniren i anaren a trobar Pilat 63per dir-li:
– Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”#x 64Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
65Pilat els digué:
– Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.#x
Currently Selected:
Mateu 27: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso