Mateu 17
17
Transfiguració de Jesús
(Mc 9,2-13; Lc 9,28-36)
1Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,#x i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta.#x 2Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies,#x que conversaven amb Jesús. 4Pere digué a Jesús:
– Senyor, és bo que estiguem aquí dalt.#x Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.#x
5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós,#x i una veu digué des del núvol:
– Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut;#x escolteu-lo.#x
6Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7Jesús s’acostà, els tocà i els digué:
– Aixequeu-vos, no tingueu por.#x
8Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
– No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.#x
10Després els deixebles preguntaren a Jesús:
– Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?#x
11Jesús els respongué:
– És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. 12Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat.#x Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans.#x
13Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.
Guarició d’un noi endimoniat
(Mc 9,14-29; Lc 9,37-43a)
14Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15i li digué:
– Senyor,#x tingues pietat del meu fill, que és epilèptic#x i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.#x
17Jesús digué:
– Generació descreguda i esgarriada!#x Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
18Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.
19Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:
– Per què nosaltres no l’hem pogut treure?
20Ell els respongué:
– Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria.#x Res no us seria impossible. (21) #x
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mc 9,30-32; Lc 9,43b-45)
22Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
– El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.#x
I els deixebles es van entristir molt.#x
El tribut del temple#x
24Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple#x anaren a trobar Pere i li preguntaren:
– ¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25Pere respongué:
– És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa,#x Jesús s’avançà a preguntar-li:
– Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26Pere li respon:
– Dels estranys.
Jesús li diu:
– Per tant, els fills no hi estan obligats.#x 27Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar:#x dóna’ls-la per mi i per tu.
Currently Selected:
Mateu 17: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso