Levític 22
22
c. Condicions per a poder menjar les ofrenes santes
1El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2– Explica a Aaron i als seus fills en quins casos,#x per no profanar el meu sant nom, s’han d’abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor. 3Digues-los això:
»En les generacions futures, aquell descendent vostre que s’acosti, en estat d’impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor. 4Cap sacerdot descendent d’Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d’impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució,#x 5o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l’hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d’impuresa. 6Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s’hagi rentat amb aigua. 7Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l’ofrena santa, que és l’aliment reservat als sacerdots. 8Cap sacerdot no menjarà carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur.#x Jo sóc el Senyor.
9»Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d’un pecat que els portaria la mort, per la profanació d’una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
10»Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.#x 11Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva. 12Si la filla d’un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes. 13Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14»Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
15»Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor. 16Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
6. Animals destinats als sacrificis
17El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18– Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor 19per obtenir el seu favor, ha d’oferir un mascle sense cap defecte, escollit d’entre els vedells, els anyells o els cabrits. 20No oferiu cap animal tarat: ell no us l’acceptaria.#x
21»Si algú, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió#x per obtenir el seu favor, ha d’oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara. 22No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l’altar com a ofrena cremada en honor del Senyor. 23Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d’un vot, no serien acceptats. 24No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai. 25No accepteu cap d’aquests animals de part d’un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
26El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
27– Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor. 28Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.#x
29»Quan oferiu al Senyor un sacrifici d’acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell. 30Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l’endemà. Jo sóc el Senyor.
Exhortació
31»Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor. 32No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico. 33Jo us he fet sortir del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor.#x
Currently Selected:
Levític 22: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
