Jonàs 4
4
Misericòrdia de Déu i indignació de Jonàs
1Jonàs s’ho va prendre molt malament.#x Tot enfurismat, 2va pregar així al Senyor:
– Ah, Senyor, és ben bé això el que temia quan encara era al meu país. Per això em vaig afanyar a fugir a Tarsis. Sabia que ets un Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal.#x 3I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure!#x
4El Senyor li va respondre:
– ¿Et sembla bé d’enfurismar-te d’aquesta manera?
5Jonàs va sortir de la ciutat en direcció a llevant. Es va fer una cabana i s’estava allí, a l’ombra de la cabana, per veure què passaria a la ciutat.
6El Senyor-Déu va fer créixer, per damunt de Jonàs, una carbassera#x que li fes ombra sobre el cap i li calmés el mal humor. Jonàs se n’alegrà molt. 7Però l’endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar. 8Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant.#x El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
9Llavors Déu va preguntar a Jonàs:
– ¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera?#x
Jonàs va respondre:
– Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria!
10El Senyor va dir:
– Aquesta carbassera no t’ha donat cap feina, ni ets tu qui l’ha feta créixer: en una nit ha brotat i en una nit s’ha marcit. I mira com te’n planys! 11¿I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones#x que no distingeixen el bé del mal,#x a més de tant de bestiar?
Currently Selected:
Jonàs 4: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso