Job 30
30
Ara sóc desgraciat
1Però ara es riuen de mi#x
uns brètols més joves que no pas jo:
els seus pares no haurien trobat lloc
ni entre els gossos del meu ramat!#x
2Ni la força dels seus braços no em servia,
havien perdut tot el seu vigor.
3Consumits per la fam i la misèria,
rosegaven el botjar de la garriga,
una terra arruïnada de fa temps.
4Collien el fonoll#x d’enmig dels esbarzers
i es nodrien de les arrels de ginestera.
5Eren gent mal vista per tothom,
els escridassaven com als lladres.
6Cercaven recer en barrancs tenebrosos,
en cavernes i esquerdes de la roca.#x
7Bramaven entre les bardisses,
s’amuntegaven sota els cards.
8Gent desgraciada i sense nom,#x
expulsada del país a garrotades.#x
9Doncs ara jo sóc tema de les seves burles,
el motiu de les seves sàtires.#x
10Em rebutgen, s’aparten de mi,
fins i tot m’escupen a la cara.#x
11Com que Déu m’afebleix i m’humilia
no es refrenen davant meu.
12Al meu costat s’alça una xusma
que em fa la traveta
i envesteix contra mi per perdre’m.#x
13Em tallen la retirada
i busquen la meva ruïna:
no cal que ningú els ajudi!
14Irrompen com per la bretxa d’un mur,
s’esmunyen entre l’enderroc.
15El terror es gira contra mi,
s’enduu, com el vent, la meva pau;#x
el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
16Mentrestant la vida se m’escapa,
els dies d’aflicció s’apoderen de mi.#x
17La nit em mina els ossos,
el dolor que em rosega no dorm.
18La pell em tiba amb violència,
m’estreny com el coll d’una túnica.
19Déu m’ha llançat al fang
i jo m’he tornat pols i cendra.#x
20Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.
Estic davant teu, tu veus el que em passa.#x
21T’has tornat cruel envers mi,
m’empaites amb la força de la teva mà.
22Em carregues a la gropa del vent
i em sacseja la tempesta.
23Sé que em portes a la mort,
el lloc reservat a tots els vivents.#x
24¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?
¿A qui no fa cridar auxili el dolor?#x
25¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?
¿No he sentit compassió davant el pobre?#x
26Jo esperava la felicitat
i ha vingut la desgracia,
anhelava la llum
i ha arribat la foscor.#x
27Se’m remouen les entranyes sense parar,
tinc al davant dies d’aflicció.#x
28Camino tot trist, sense escalf.
M’alço en l’assemblea i crido auxili.
29M’he convertit en germà dels xacals
i en company dels estruços.#x
30La pell se’m torna negra al meu damunt
i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.#x
31La meva lira acompanya cants de dol,
i la flauta, la tonada dels qui ploren.#x
Currently Selected:
Job 30: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
