Judit 13
13
Judit mata Holofernes
1Quan es va fer fosc, els ajudants d’Holofernes van afanyar-se a sortir. Bagoes va tancar la tenda des de fora, després de treure’n la guàrdia personal del seu senyor. Tots se n’anaren a dormir, rendits de tant com havien begut. 2Judit va quedar sola a la tenda. Holofernes, ple de vi, s’havia deixat caure damunt el llit. 3Judit havia manat a la criada que s’estigués fora del seu dormitori, a punt per a quan ella sortís a pregar com cada dia.#x També havia parlat a Bagoes en el mateix sentit.
4Tothom s’havia retirat. No quedava ningú, ni petit ni gran, al dormitori. Aleshores Judit, dreta al costat del llit d’Holofernes, va dir interiorment: «Senyor, Déu totpoderós, mira benigne en aquesta hora això que ara faré per a glòria de Jerusalem. 5Ara és el moment de socórrer la teva heretat i de fer complir el meu propòsit de destruir els enemics que s’han alçat contra nosaltres.»
6Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre; 7atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.» 8Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó. 9Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera#x que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes 10perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
Entrada de Judit a Betúlia
11Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:
– Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.
12Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians. 13Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increïble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava. 14Judit va dir amb veu forta:
– Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor#x al poble d’Israel. Aquesta nit s’ha valgut de la meva mà per a abatre els nostres enemics.
15Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:
– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera#x sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir. 16Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.
17La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient:
– Ets beneït, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!
18Ozies digué a Judit:
– El Déu altíssim t’ha beneït, oh filla, més que a totes les dones de la terra.#x Sigui beneït el Senyor Déu, creador del cel i de la terra. Ell t’ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics. 19Els homes no oblidaran mai com has sabut mantenir l’esperança, i recordaran per sempre més aquesta obra del poder de Déu. 20Que Déu t’enalteixi eternament i t’ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Ens has preservat de la ruïna, obrant rectament davant el nostre Déu.
I tot el poble va exclamar:
– Així sigui, així sigui!
Currently Selected:
Judit 13: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso