Jutges 19
19
Crim dels benjaminites a Guibà#x
1En aquell temps no hi havia rei a Israel.#x En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.#x 2Ella li va ser infidel#x i se’n tornà a casa del seu pare, a Betlem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era 3quan el seu marit es posà en camí per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que tornés. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d’ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure’l, l’acollí tot content. 4El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s’hi estigueren hostatjats.
5El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se’n, el pare de la noia digué al seu gendre:
– Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n’anireu.#x
6Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre:
– Queda’t encara una altra nit i alegra’t amb mi.
7El levita ja s’aixecava per anar-se’n, però el seu sogre va insistir tant que s’hi va quedar encara una altra nit. 8Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué:
– Menja i pren forces.
Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda. 9Quan el levita es disposava a anar-se’n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà:
– Mira, el dia ja declina i s’ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra’t amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.
10Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. 11Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:
– Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12Però el seu amo li contestà:
– No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.#x
13I va dir encara al mosso:
– Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà;#x passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
14I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí.#x 15Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.
El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça,#x ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva#x perquè hi passessin la nit. 16Un home vell,#x que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. 17El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.
Li preguntà:
– On vas i d’on véns?
18El levita li respongué:
– Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo sóc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor;#x però ara ningú no m’acull a casa seva, 19tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.
20El vell digué:
– Sigues benvingut! Jo m’ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.
21El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus#x i van menjar i beure.
22Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa:
– Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.
23L’amo de la casa va sortir a fora i els pregava:
– Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! 24Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge.#x Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Però no feu aquesta baixesa amb aquest home!#x
25Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d’alba, la van deixar estar.
26Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s’havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es quedà allí a terra fins que fou de dia. 27Al matí, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. 28Li digué:
– Aixeca’t i anem-nos-en!
Però ella no responia.#x Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continuà el camí de retorn cap al seu poble.
29Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallà el cadàver en dotze trossos, membre per membre,#x i n’envià un tros a cada una de les tribus d’Israel.#x 30Tothom qui ho veia exclamava:
– Mai no havia passat ni s’havia vist res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui!
El levita havia manat als homes que va enviar:
– Això heu de dir a tota la gent d’Israel: “¿És que mai havia passat res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui?#x Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!”
Currently Selected:
Jutges 19: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
