Fets dels Apòstols 7
7
Discurs d’Esteve
1El gran sacerdot preguntà a Esteve:
– ¿És veritat, això que diuen?
2Ell va respondre:#x
– Germans i pares, escolteu-me:#x El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran.#x 3Li digué:
»– Surt del teu país i de la teva família i vés-te’n cap al país que jo t’indicaré.#x
4»Ell sortí del país dels caldeus#x i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.#x 5No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència.#x 6Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. 7Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran#x i em donaran culte en aquest temple.#x 8Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.#x
9»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte.#x Però Déu era al seu costat#x 10i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.#x 11Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.#x 12Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat.#x 13La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans,#x i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep.#x 14Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família,#x en total setanta-cinc persones.#x 15Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares. 16Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor.#x
17»Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte#x 18fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep.#x 19Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin.#x 20Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; 21i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.#x 22El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.#x 23Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. 24I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci. 25Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre.#x 26L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»– ¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
27»Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:
»– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? 28¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?#x
29»Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian,#x on va tenir dos fills.#x
30»Al cap de quaranta anys#x se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava.#x 31Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
32»– Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob.#x
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. 33El Senyor li digué:
»– Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. 34He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara vés, jo t’envio a Egipte.#x
35»A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. 36És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país,#x al Mar Roig#x i al desert durant quaranta anys.#x 37Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.#x 38És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert.#x Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.#x 39Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,#x 40i deien a Aaron:
»– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.#x
41»Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.#x 42Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis? 43En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.#x
44»En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança.#x Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.#x 45Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David.#x 46Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob.#x 47Però fou Salomó qui li va construir un casal,#x 48encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home,#x tal com diu el profeta: 49El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? 50¿No ho ha fet tot la meva mà?#x
51»Vosaltres sempre aneu a la vostra,#x no us heu circumcidat el cor ni les orelles!#x Sempre us oposeu a l’Esperit Sant:#x feu igual que els vostres pares. 52A quin dels profetes ells no van perseguir?#x Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just,#x que ara vosaltres heu traït i assassinat.#x 53Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels,#x però no l’heu guardada.
Mort d’Esteve
54En sentir això, estrenyien les dents#x i es corsecaven de ràbia contra Esteve. 55Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. 56Llavors va dir:
– Veig obert el cel, i el Fill de l’home#x a la dreta de Déu.#x
57Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, 58el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.#x 59Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:
– Jesús, Senyor, rep el meu esperit.#x
60Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
– Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat!#x
I, havent dit això, va morir.
Currently Selected:
Fets dels Apòstols 7: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
