2 Samuel 15
15
Revolta d’Absalom contra David
1Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta homes que el precedien.#x 2Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:
– De quin poble ets?
Ell responia:
– El teu servent és de tal tribu d’Israel.#x
3Absalom aleshores li deia:
– Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
4Absalom afegia:
– Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
5I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava. 6Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
7Passats quatre anys,#x Absalom va dir al rei:
– Permet que me’n vagi a Hebron#x a complir una prometença que vaig fer al Senyor. 8Quan aquest servent teu residia a Gueixur,#x al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
9El rei li va respondre:
– Vés-te’n en pau.
Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron. 10Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel#x perquè donessin aquesta consigna:
– Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!#x
11Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. 12Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló,#x vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
David fuig de Jerusalem#x
13Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. 14Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:
– Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
15Els consellers del rei li van respondre:
– Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
16El rei va sortir a peu,#x amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau. 17El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar. 18Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat.#x 19El rei va dir a Itai, el de Gat:
– Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. 20Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu!#x
21Però Itai va respondre al rei:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent.#x
22David va dir a Itai:
– Doncs, vine. Endavant!
I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies.#x 23Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró,#x mentre tota la gent caminava en direcció al desert. 24També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. 25Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:
– Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix. 26Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
27El rei digué encara al sacerdot Sadoc:
– Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar,#x es quedin amb vosaltres. 28Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà#x fins que em digueu alguna cosa.
29Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
30David va emprendre la pujada de les Oliveres#x tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant.#x 31Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:
– Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel!#x
32Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai,#x l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol.#x 33David va dir-li:
– Si véns amb mi, més aviat em faràs nosa. 34Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel. 35Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei. 36Tenen amb ells els seus dos fills: Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar. Comuniqueu-me per mitjà d’ells tot el que haureu sentit.
37Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.
Currently Selected:
2 Samuel 15: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
