1 Samuel 20
20
Jonatan ajuda David
1David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li:
– Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar?#x
2Jonatan li va respondre:
– De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m’ho. T’asseguro que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible!
3Però David va insistir i li va fer aquest jurament:
– El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.
4Jonatan va dir a David:
– Digues-me què vols que faci, i ho faré.
5David li va proposar això:
– Mira, demà és la festa de la lluna nova,#x i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa’m amagar al camp fins demà passat al vespre. 6Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t’he demanat d’anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família. 7Si el rei diu: “Està bé”, és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s’enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi. 8Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si sóc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.
9Jonatan va respondre:
– De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t’ho comunicaré. No en dubtis gens!
10David va preguntar a Jonatan:
– Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?
11Jonatan li va dir:
– Vine, sortim al camp.
Van sortir tots dos al camp. 12Allà Jonatan digué a David:
– Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te. 13Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare! 14Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, 15no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.#x
16I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»#x
17Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18Després li va dir:
– Demà és la festa de la lluna nova.#x Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient. 19Demà passat,#x baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel. 20Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria, 21i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu. 22Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis. 23Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.#x
24David es va amagar al camp.
Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l’àpat. 25El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant,#x Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit. 26Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.#x
27L’endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:
– Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l’àpat ni ahir ni avui?
28Jonatan li va respondre:
– David em va demanar amb insistència d’anar a Betlem. 29Em va dir: “Deixa-m’hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m’ho ha manat. Si m’ho permets, hi aniré i veuré els meus germans.” Per això no ha comparegut a la taula del rei.
30Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué:
– Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè,#x per a vergonya teva i de la que et va dur al món. 31Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.
32Jonatan va replicar al seu pare Saül:
– Per què ha de morir? Què ha fet?
33Saül va tirar la llança contra ell per matar-lo.#x Llavors Jonatan va comprendre que, de part del seu pare, la mort de David era cosa decidida. 34Es va alçar de taula, enrabiat, i aquell dia, el segon de la festa de la lluna nova, no va menjar res, dolgut per David i pels insults del seu pare.
35L’endemà al matí, Jonatan, acompanyat d’un criat jove, va sortir al camp a trobar David. 36Jonatan va dir al seu criat:
– Corre, busca les fletxes que jo tiraré.
El noi es posà a córrer, i Jonatan va tirar la fletxa més enllà d’on ell era. 37El noi va arribar on Jonatan havia llançat la fletxa, i Jonatan li va cridar de lluny estant:
– Que no veus que és més enllà, la fletxa? 38Corre, de pressa, no estiguis parat!
El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo. 39Ell no es va adonar de res, però Jonatan i David es van entendre. 40Jonatan va donar les seves armes al noi i li va dir que les portés a la ciutat. 41Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet#x i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. 42Jonatan li va dir:
– Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.#x
Currently Selected:
1 Samuel 20: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
