1 Samuel 17
17
David i Goliat#x
1Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim.#x 2També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l’Alzina#x i van prendre posicions enfront dels filisteus. 3Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l’altra, i entremig hi havia la vall.
4De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada.#x Era Goliat, de Gat.#x 5Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos.#x 6Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. 7El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos.#x Davant seu hi anava l’escuder.
8Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel:
– Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi! 9Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre.
10El filisteu afegia:
– Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!#x
11Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
12David era fill d’un efratita#x de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables.#x 13Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer. 14David era el més petit. Els tres més grans s’havien allistat amb Saül. 15David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.#x
16El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.
17Jessè va dir al seu fill David:
– Pren aquest sac#x de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament. 18Aquests deu formatges, porta’ls al comandant.#x Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada. 19Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.
20David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
21Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre. 22David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans. 23Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia.#x David ho va sentir. 24Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits. 25Un israelita deia:
– Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.#x
26David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:
– Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
27Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:
– Això faran al qui el venci.
28Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:
– Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
29David li va respondre:
– I què he fet, ara? Et parlava i prou!
30Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
31Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar. 32David digué a Saül:
– Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
33Però Saül respongué a David:
– Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
34David li va explicar:
– El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, 35el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato.#x 36El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
37David va dir també:
– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.
Aleshores Saül li digué:
– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
38Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. 39Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:
– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.
I es va treure l’armadura. 40Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
41El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. 43I li va dir:
– ¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?
El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. 44Després li digué:
– Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
45David li va respondre:
– Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.#x 46Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
48Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sor-tir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.#x
51Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida. 52Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus. 53Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament. 54David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.#x
Abner presenta David a Saül#x
55En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit:
– Abner, de qui és fill, aquest noi?
Abner havia respost:
– No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!
56El rei havia insistit:
– Informa’t tu mateix de qui és fill aquest jove.
57En tornar David, després de matar el filisteu, Abner el presentà a Saül. Duia encara el cap del filisteu a la mà. 58Saül va preguntar-li:
– De qui ets fill, noi?
David va respondre:
– Sóc fill del teu servent Jessè, de Betlem.
Currently Selected:
1 Samuel 17: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
