1 Reis 2
2
Testament i mort de David#x
1Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:
2– Jo me n’he d’anar pel camí de tothom.#x Sigues valent i porta’t com un home! 3Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. 4Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.”#x
5»D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner,#x i a Amassà, fill de Jèter:#x com va matar-los cometent en ple-na pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. 6Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts.#x 7Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai,#x el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. 8Però aquí tens Ximí,#x fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria.#x 9Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
10David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. 11Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.#x
Salomó elimina Adonies
12Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada.#x
13Un dia, Adonies, fill d’Haguit,#x anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:
– Véns en so de pau?
Ell respongué:
– Sí, en so de pau.
14I va afegir:
– T’he de dir una cosa.
Ella digué:
– Parla.
15Ell va continuar:
– Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.#x 16Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.
Ella digué:
– Explica’t.
17Ell va continuar:
– Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita.#x Ell no t’ho negarà.
18Betsabé li va respondre:
– Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
19Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella.#x Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta. 20Llavors ella li digué:
– Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.
El rei li va respondre:
– Demana, mare, que no t’ho negaré.
21Ella continuà:
– Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22El rei Salomó va replicar a la seva mare:
– Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix#x també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:
– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! 24Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
25El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
Abiatar és exiliat
26Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:
– Vés a Anatot,#x a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu#x davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.#x
27Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.#x
Joab és assassinat
28Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar.#x
29Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:
– Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.
Salomó va fer dir a Joab:
– Per què t’has refugiat vora l’altar?
Joab respongué:
– Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.#x
Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:
– Vés i mata’l.
30Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:
– El rei mana que surtis.
Joab va respondre:
– No, moriré aquí mateix.
Benaiahu tornà la resposta al rei:
– Joab m’ha contestat així.
31El rei li digué:
– Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar. 32El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap,#x perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. 33Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
34Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.#x 35En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.
Mort de Ximí
36A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:
– Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. 37El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.#x
38Ximí va respondre al rei:
– La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.
Ximí va viure molt de temps a Jerusalem. 39Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,#x 40va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus. 41Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. 42El rei el va fer comparèixer i li digué:
– ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.” 43Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
44El rei va dir encara a Ximí:
– Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present.#x Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. 45En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.
46El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí.
I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.#x
Currently Selected:
1 Reis 2: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
