SALMS 22
22
Déu meu, per què m’has abandonat?
(Del mestre de cant. Al to de “Aièlet ha-sahar”. Salm de David.)
1Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?
Per què t’allunyes sense ajudar-me, ni escoltar el meu gemec?
2Déu meu, crido de dia, i no contestes,
de nit, i no obtinc resposta.
3I, tanmateix, tu ets el Sant,
que resideixes entre les lloances d’Israel.
4En tu confiaven els nostres pares,
tingueren confiança i els vas alli-berar.
5Et cridaven i es veien alliberats,
en tu confiaven, i no quedaren de-fraudats.
6Jo, en canvi, sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent i rebuig del poble.
7Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes i mouen el cap:
8“S’ha confiat al Senyor, que el salvi;
que l’alliberi, ja que es complau en ell!”
9Certament, tu m’has tret del si matern
fent-me confiar sobre els pits de la mare.
10He estat adreçat vers tu des de les entranyes,
des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.
11No t’allunyis de mi, que tinc l’an-goixa a prop
i no hi ha qui em salvi.
12M’envolta un ramat de vedells,
m’acorralen braus de Basan;
13obren la gola contra mi,
com un lleó que destrossa i rugeix.
14M’escolo com si fos aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos;
el meu cor, talment com la cera,
se’m fon dins les entranyes.
15La vigoria se m’asseca com l’ar-gila,
fins la llengua se m’encasta al paladar,
m’has reduït a la pols de la mort.
16M’envolta una colla de gossos,
un escamot de malfactors m’as-setja;
m’han foradat les mans i els peus,
17podria comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen,
18es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen a sorts la meva túnica.
19Però tu, Senyor, no t’allunyis;
fortalesa meva, afanya’t a auxiliar-me!
20Allibera de l’espasa la meva vida,
de les grapes del gos l’únic que em resta.
21Salva’m de la gola del lleó
i de les banyes dels braus, pobre de mi!
22Proclamaré el teu nom als meus germans,
enmig de la congregació et lloaré.
23Els qui venereu el Senyor, doneu-li lloança;
posteritat de Jacob, glorifiqueu-lo
i reverencieu-lo, nissaga tota d’Is-rael!
24Perquè no ha menyspreat ni rebutjat
el sofriment del desvalgut,
ni li ha amagat la seva cara,
ans l’ha escoltat quan l’invocava.
25A tu anirà la meva lloança
en la gran congregació,
compliré els meus vots davant dels seus fidels.
26Els humils menjaran i s’atiparan,
lloaran el Senyor aquells qui el cerquen:
“Que visqui el vostre cor per sempre.”
27Ho recordaran i tornaran al Senyor de tots els confins de la terra,
i es postraran davant teu gent de tots els pobles;
28perquè al Senyor pertany la reialesa,
i ell és qui domina les nacions.
29L’adoraran tots els poderosos de la terra,
davant d’ell s’inclinaran tots els mortals.
La meva ànima per ell viurà,
30la meva descendència el servirà.
Parlaran del Senyor a la generació venidora,
31anunciaran la seva justícia
al poble que ha de néixer, i diran:
“Això és obra del Senyor.”
Currently Selected:
SALMS 22: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya