PROVERBIS 8
8
La crida de la Saviesa
1¿És que no clama, la Saviesa?
¿No fa sentir la veu, la intel·li-gència?
2Als cims més alts, a la vora del camí,
a la cruïlla de les senderes, es plan-ta;
3al costat de les portes, a l’entrada de la ciutat,
on comencen els carrers, clama:
4“A vosaltres, homes, dirigeixo la crida,
i la meva veu als fills d’Adam.
5Apreneu, inexperts, la prudència;
i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa.
6Escolteu, que parlo de coses importants;
els meus llavis s’obren rectament:
7la meva boca expressa la veritat,
i la malícia és odiosa als meus llavis.
8Són justes totes les paraules que dic,
no tenen res de tortuós ni de fals.
9Totes són clares per als intel·ligents
i rectes per als qui han assolit el coneixement.
10Aprecieu la meva intenció i no la plata,
i el coneixement abans que l’or fi;
11perquè la saviesa és millor que les perles,
i tots els joiells no la poden igualar.
L’elogi personal de la Saviesa
12Jo, la Saviesa, sóc veïna de la pru-dència
i tinc amistat amb la sensatesa.
13El temor del Senyor és l’aversió a la maldat:
orgull, altivesa, mal comportament,
i la boca perversa, són coses que detesto.
14Són meus el consell i la destresa,
jo sóc la intel·ligència, meva és la força.
15Per mi regnen els reis
i les autoritats decreten el dret;
16per mi regeixen els prínceps i els notables,
tots els qui judiquen la terra.
17Jo estimo els qui m’estimen,
i els qui em busquen, em troben.
18Amb mi vénen la riquesa i l’honor,
la fortuna perdurable i el benestar.
19El meu fruit és millor que l’or més fi,
el meu rèdit val més que la plata escollida.
20Jo faig camí per la via de la justícia,
pel mig de les sendes de l’equitat,
21per deixar una herència als qui m’estimen
i omplir les seves arques.
La saviesa creadora
22El Senyor em va formar al començ de la seva activitat,
abans de fer les seves obres més antigues.
23Des de l’eternitat vaig ser consti-tuïda,
des de l’origen, abans de formar-se el món;
24vaig néixer quan encara no existien els abismes
ni hi havia cap doll cabalós d’ai-gües.
25Abans que les muntanyes s’hagues-sin assentat,
abans que les serralades, vaig néi-xer jo.
26Quan encara no eren fets ni les terres ni els camps,
ni la massa dels àtoms de pols del món.
27Jo era allà quan organitzava l’uni-vers,
quan traçava l’horitzó sobre la faç de l’abisme;
28quan concentrava els núvols allà dalt,
quan fermava les fonts abismals;
29quan posava límits a la mar,
perquè les aigües no passessin de la seva riba;
quan traçava els fonaments de la terra,
30jo era al seu costat com un arqui-tecte,
dia rere dia feia jo les seves delícies,
delectant-me sempre en la seva presència,
31complaent-me en l’extensió de la terra,
i tenint les meves delícies amb els fills dels homes.
Exhortació de cloenda
32Ara, doncs, fills meus, escolteu-me:
Són benaurats els qui guarden els meus camins.
33Escolteu la correcció i sigueu as-senyats,
no la menyspreeu.
34Feliç l’home que m’escolta,
que vetlla a les meves portes cada dia,
vigilant els llindes de les meves entrades;
35perquè qui em troba ha trobat la vida,
i obté el favor del Senyor;
36però el qui peca contra mi es fa mal a si mateix.
Tots els qui m’odien estimen la mort.
Currently Selected:
PROVERBIS 8: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
