PROVERBIS 17
17
Qui sap estalviar paraules té enteniment
1Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat
que una casa de molts festins plens de discòrdia.
2Un servent llest pren el lloc al fill deshonest,
i amb els germans compartirà l’herència.
3Com el gresol prova la plata i la fornal l’or,
així el Senyor prova els cors.
4El pervers fa cas del llavi maliciós,
i el mentider s’escolta la llengua perniciosa.
5Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador,
i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
6Els néts són la corona dels avis,
i els pares són l’honor dels fills.
7Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós,
com tampoc al noble un llenguatge maliciós.
8El suborn és un talismà per al qui en disposa;
a tot arreu on vagi, sempre reeixirà.
9Qui encobreix les faltes promou l’amistat;
qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
10Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent
que cent cops a l’insensat.
11El dolent va a la recerca de la re-bel·lió,
però li enviaran un emissari cruel.
12És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells
que no pas amb un neci quan di-vaga.
13Aquell qui torna mal per bé
no allunyarà la dissort de casa seva.
14L’inici de les disputes és com aviar l’aigua;
per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.
15El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent,
tots dos per igual, són reprovats pel Senyor.
16¿Val res el diner en mans del neci,
per comprar saviesa, si no té ente-niment?
17L’amic és afectuós en tot moment,
i es torna un germà en moments d’angoixa.
18És un home sense seny qui es com-promet
i surt fiador del seu veí.
19Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat;
qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se.
20El de cor fals mai no trobarà el be-nestar,
i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia.
21Qui engendra un neci en té aflicció,
no pot tenir alegries el pare d’un insensat.
22El cor alegre et dóna salut,
un esperit abatut corseca els ossos.
23El pervers accepta suborn amagat al pit
per torçar el curs de la justícia.
24L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara,
els ulls del neci vaguen per l’extrem del món.
25El fill insensat és el turment del seu pare
i l’aflicció de la qui el va infantar.
26No està bé sancionar l’innocent;
i pegar un home noble és una injustícia.
27Qui sap estalviar paraules té ente-niment,
i el d’esperit reposat té talent.
28Fins el neci, si calla, passa per savi;
i per intel·ligent quan clou els llavis.
Currently Selected:
PROVERBIS 17: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
