MARC 4
4
La paràbola del sembrador
(Mt 13,1-23 Lc 8,4-15)
1Novament es posà a ensenyar a la riba del llac, i s’aplegà davant d’ell tanta gent que va haver de pujar en una barca i entrar a l’aigua; llavors va asseure’s, i tota la gent s’estava a la riba de cara al llac.
2I els ensenyava moltes coses per mitjà de paràboles. En el seu ensenyament els deia:
3“Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar.
4Tot sembrant, part de la llavor va cau-re arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar.
5Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i a causa de la poca fondària de la terra va brotar molt aviat;
6però en sortir el sol la recremà, i com que no tenia arrels es va assecar.
7Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer l’ofegaren; i no va donar gens de fruit.
8Unes altres llavors van caure en terra bona, i van anar pujant i creixent fins que van granar; van arribar a donar el trenta, el seixanta i fins el cent per u.
9Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.”
10Quan es va quedar sol, els qui l’en-voltaven, amb els Dotze, li preguntaven sobre les paràboles.
11I els deia: “A vosaltres us és permès de conèixer el secret del Regne de Déu, però als de fora tot els és presentat en paràboles,
12de manera que: «Per més que mirin, no hi vegin; per més que escoltin, no comprenguin; no sigui que es conver-teixin i se’ls perdoni».”
13I els digué: “¿No compreneu aquesta paràbola? Com comprendreu, doncs, to-tes les altres?
14El sembrador va sembrant la paraula.
15Els uns són aquells d’arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l’han escoltada ve Satanàs i s’emporta la paraula sembrada en ells.
16De manera semblant són els qui han rebut la sembra en terreny pedregós; en escoltar la paraula, l’acullen de seguida amb goig,
17però, com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeixen.
18Uns altres són els qui han rebut la sembra entre els cards; aquests han escoltat la paraula,
19però els afanys per la vida, la seduc-ció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.
20Hi ha aquells qui han rebut la sembra en bona terra; aquests escolten la paraula, l’accepten i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta i uns altres el cent per u.”
Paràboles de la llàntia, la llavor i el gra de mostassa
(Mt 13,31-35 Lc 8,16-18; 13,18-19)
21I els deia: “¿És que potser duen la llàntia per a posar-la sota el mesuró o bé sota el llit? ¿No és per a posar-la sobre el portallànties?
22Perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir; ni res de secret que no s’hagi de manifestar.
23Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.”
24Els deia també: “ Tingueu en compte això que sentiu: La mesura que vosaltres fareu serà la mesura que us faran, i encara us n’hi afegiran.
25Perquè al qui té, se li donarà, i al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres.”
26I deia: “El Regne de Déu és com aquell home que escampa la llavor a la terra,
27i, tant si dorm com si està despert, tant si és de dia com si és de nit, la llavor germina i va creixent, sense que ell sàpiga com.
28La terra, per si mateixa genera el fruit: primer un bri, després l’espiga, després el gra atapeït dins l’espiga.
29I quan la collita és a punt, fa córrer la falç, perquè ja ha arribat el temps de la sega.”
30També deia: “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina comparança el descriurem?
31És com el gra de mostassa, que al moment de sembrar-lo és la més petita de totes les llavors del món;
32però un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i treu unes branques tan grans que els ocells del cel es poden ajocar a la seva ombra.”
33I amb molts altres exemples com aquests els exposava la Paraula, segons la seva capacitat de comprensió.
34No els exposava res sense paràboles; però, en privat, als seus deixebles, els ho explicava tot.
Poder de Jesús sobre la tempestat
(Mt 8,23-27 Lc 8,22-25)
35Quan va arribar el vespre d’aquell mateix dia, els digué: “Passem a l’altra banda.”
36Deixant, doncs, la gent, se l’endu-gueren en la mateixa barca on era; tam-bé hi havia prop d’ell altres barques.
37Aleshores s’aixecà un gran temporal de vent i les onades envestien la barca, tant que ja s’omplia.
38Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren:“Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?”
39Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma.
40I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?”
41Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?”
Currently Selected:
MARC 4: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
