LLUC 9
9
La missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; 14,1-12 Mc 6,7-29)
1Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.
2Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts,
3i els va dir: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni porteu dues túniques per a cada un.
4A qualsevol casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.
5Quant als qui no us vulguin acollir, en sortir d’aquell poble espolseu-vos la pols dels peus, com a testimoni contra ells.”
6Ells es van posar en camí i recorrien un per un els pobles predicant l’evangeli i guarint pertot arreu.
7El virrei Herodes va sentir parlar de tot el que passava i estava perplex, perquè alguns deien que Joan havia ressus-citat d’entre els morts,
8uns altres que Elies havia vingut, i uns altres que un dels antics profetes havia ressuscitat.
9Però Herodes es deia: “A Joan, jo l’he fet decapitar. Qui deu ser aquest de qui sento dir semblants coses?” I procurava veure’l.
Jesús alimenta cinc mil homes
(Mt 14,13-21 Mc 6,30-34 Jn 6,1-14)
10A la tornada, els apòstols van expli-car a Jesús tot el que havien fet. Llavors ell se’ls endugué en privat cap en una població anomenada Betsaida,
11però la gent, en adonar-se’n, el van seguir. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i guaria els qui tenien necessitat de salut.
12Amb això que el dia anava declinant, i els Dotze se li van acostar a dir-li: “Acomiada la gent a fi que vagin a cer-car allotjament i menjar, que aquí som en un lloc despoblat.”
13Ell els va contestar: “Doneu-los menjar vosaltres.” Ells van dir: “Només tenim cinc pans i dos peixos, a menys que anem nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.”
14Perquè eren uns cinc mil homes. Llavors digué als seus deixebles: “Feu-los seure en colles d’una cinquantena.”
15Així ho van fer, i tothom s’assegué.
16Aleshores ell prengué els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, els beneí, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent.
17Tothom en va menjar fins a quedar satisfet, i dels trossos que van sobrar en van recollir dotze cistelles.
La confessió de Pere
(Mt 16,13-28 Mc 8,27-9, 1)
18Una vegada que Jesús s’havia retirat a pregar en un lloc solitari, en compa-nyia dels deixebles, els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?”
19Ells respongueren: “Joan Baptista; i uns altres, Elies, i uns altres, un dels antics profetes que ha retornat.”
20Ell els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Pere va contestar: “El Crist de Déu.”
21Però ell els advertí severament que no diguessin això a ningú,
22i afegí: “Cal que el Fill de l’Home pateixi molt i sigui rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels mestres de la Llei, que sigui mort i que el tercer dia ressusciti.”
23Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi.
24Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per cau-sa meva, aquest la salvarà.
25Quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat?
26Perquè el qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels.
27En veritat us dic que n’hi ha alguns dels aquí presents que no tastaran la mort abans d’haver vist el Regne de Déu.”
La transfiguració
(Mt 17,1-8 Mc 9,2-8)
28Uns vuit dies després d’aquestes dis-sertacions, Jesús prengué amb ell Pere, Joan i Jaume, i pujà a la muntanya a pregar.
29Mentre pregava, li va canviar l’as-pecte de la cara i els seus vestits es van tornar blancs i resplendents.
30Llavors, dos homes es posaren a con-versar amb ell: eren Moisès i Elies,
31que, apareguts gloriosament, parla-ven de la partença que ell anava a complir a Jerusalem.
32Pere i els qui l’acompanyaven esta-ven carregats de son, però es van des-vetllar i veieren la seva glòria i els dos homes que estaven amb ell.
33Quan aquests ja es separaven de Jesús, Pere li digué: “Mestre, és força agradable quedar-nos aquí. Podem fer-hi tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”, sense saber què es deia.
34Mentre deia això, es va formar un núvol que els anava cobrint, i, en trobar-se dins els núvol, es van espantar.
35Llavors del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Ele-git; escolteu-lo!”
36Quan va parar la veu, van trobar que Jesús estava tot sol. Ells van guardar silenci, i, de moment, no van contar a ningú res del que havien vist.
Guarició d’un endimoniat
(Mt 17,14-18 Mc 9,14-27)
37L’endemà, en baixar de la muntanya, li sortí a l’encontre molta gent.
38I un home d’entre ells va cridar: “Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill, que és l’únic que tinc!
39Un esperit l’agafa i tot d’una es posa a cridar, el convulsa i li fa treure bro-mera, i amb prou feines si el deixa, quan l’ha ben masegat.
40He demanat als teus deixebles que l’expulsessin, però no han pogut.”
41Jesús va contestar: “Oh generació incrèdula i esgarriada! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de su-portar? Porta aquí el teu fill.”
42Però mentre s’acostava, el dimoni el va tirar per terra, enmig de convulsions. Llavors Jesús va increpar l’esperit im-mund, i va guarir el noi i el retornà al seu pare.
43I tothom estava meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s’ad-mirava dels prodigis que feia, digué als seus deixebles:
44“Pareu atenció a aquestes paraules: El Fill de l’Home és a punt de ser lliurat a les mans dels homes.”
45Ells, però, no comprenien aquesta predicció; els era massa difícil per po-der-la copsar, i no gosaven preguntar-li sobre aquesta frase.
Qui és el més important
(Mt 18,1-5 Mc 9,33-40)
46Entre els deixebles es va produir una discussió sobre qui d’ells podia ser el més important.
47Jesús, que coneixia les seves cabò-ries, va agafar un infant, se’l va posar al costat,
48i els digué: “Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat; perquè qui sigui el més petit d’entre tots vosaltres és el més important.”
49Llavors Joan va dir: “Mestre, n’hem vist un que expulsava dimonis en nom teu, i hem intentat d’impedir-li-ho, perquè no ve amb nosaltres.”
50Però Jesús els digué: “No li ho im-pediu, perquè qui no està contra vosaltres està a favor vostre.”
Cap a Jerusalem
51Quan s’anava complint el temps per al seu traspàs, va prendre la decisió d’anar-se’n a Jerusalem,
52i va enviar uns missatgers per en-davant. Ells marxaren i van anar en un poble dels samaritans per fer-li els preparatius,
53però no els van voler rebre, pel fet de dirigir-se a Jerusalem.
54En veure això, els deixebles Jaume i Joan van dir: “Senyor, vols que di-guem que baixi foc del cel i els des-trueixi?”
55Però ell es va girar i els va repren-dre [dient: “No sabeu de quin esperit sou:
56 El Fill de l’Home no ha vingut pas a perdre les ànimes dels homes, sinó a salvar-les.”] I es van dirigir cap a un altre poble.
La mà a l’arada
(Mt 8,19-22)
57Mentre feien camí, un li digué: “Et seguiré on vagis.”
58Jesús li va respondre: “Les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.”
59A un altre li va dir: “Segueix-me!” Però ell va respondre: “Deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.”
60Jesús li replicà: “Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i procla-ma arreu el Regne de Déu.”
61N’hi hagué un altre que li va dir: “Et seguiré, Senyor, però abans deixa’m acomiadar de la meva família.”
62Jesús, però, li va respondre: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà posada a l’arada no val per al Regne de Déu.”
Currently Selected:
LLUC 9: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
