LEVÍTIC 25
25
L’any sabàtic
1El Senyor va parlar a Moisès, a la muntanya del Sinaí, i li digué:
2“Parla als fills d’Israel, i els diràs: Quan haureu entrat a la terra que vaig a donar-vos, la terra també guardarà descans al Senyor.
3Sis anys sembraràs el teu camp, i sis anys podaràs la teva vinya i colliràs els seus fruits;
4però l’any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per al Senyor: no sembraràs el teu camp ni podaràs la teva vinya.
5El que bonament neixi de la teva sega anterior, no ho segaràs, ni veremaràs els raïms dels teus ceps no podats; serà un any de repòs per a la terra.
6El dissabte de la terra us proveirà d’aliment, a tu, al teu esclau, a la teva esclava, al teu jornaler i al foraster que conviu amb tu.
7Igualment, tot el que ella produeixi servirà d’aliment per al teu bestiar i els animals que hi hagi a la teva terra.
L’any de l’alliberament
8Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys, i el còmput de set setmanes d’anys et donarà quaranta-nou anys.
9Llavors, el mes setè, el dia deu del mes, faràs que ressoni el clam de les trompetes. En el dia de l’Expiació fareu que el so de la trompeta recorri tot el vostre país.
10Declarareu sant l’any cinquanta i proclamareu l’emancipació de tots els habitants del país. Aquest serà el vostre jubileu: cada un de vosaltres tornarà a la seva propietat, i cadascú tornarà a la seva família.
11Aquest any cinquantè serà per a vosaltres de jubileu: no sembrareu ni segareu el rebrots, ni veremareu la vostra vinya en repòs;
12perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres. Menjareu el que el camp doni bonament.
13Aquest any jubilar, cadascú recobra-rà la seva propietat.
14Per tant, si veneu un terreny al vostre conciutadà, o l’adquiriu a ell, no us ex-ploteu els uns als altres.
15El compraràs al teu conciutadà, tenint en compte el nombre d’anys des del jubileu, i ell te’l vendrà tenint en compte el nombre d’anys de futura collita.
16Com més siguin aquests anys, més n’augmentaràs el preu, i com menys si-guin, més en disminuiràs el preu, perquè el que ell et ven és la quantitat de co-llites futures.
17No us explotareu, doncs, els uns als altres, sinó que temereu el vostre Déu, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
18Per això heu de complir els meus manaments i observar les meves lleis, posant-les en pràctica, i així tindreu estada segura a la terra;
19i la terra donarà el seu fruit, i podreu menjar fins a atipar-vos, i hi viureu segurs.
20I si us pregunteu: Què menjarem l’any setè, si no hem de sembrar ni hem de recollir els nostres fruits?
21Doncs, l’any sisè, jo us enviaré la meva benedicció de manera que el fruit produït sigui el de tres anys.
22I l’any vuitè sembrareu; mentrestant, seguireu menjant de la collita anterior, fins a l’any novè. Mentre no arriba la seva collita, menjareu de la collita anterior.
El rescat de les propietats
23La terra no podrà vendre’s a perpe-tuïtat, perquè la terra és meva i vosaltres sou per mi com forasters i hostes.
24En tot el territori que posseireu, concedireu el dret de rescatar la terra.
25Si el teu germà s’empobreix i ha de vendre una part de la seva propietat, vindrà el seu parent més pròxim i resca-tarà el que el seu germà haurà venut.
26Aquell qui no tingui un parent que li rescati, però que per si mateix aconsegueix o troba el que calgui per al seu rescat,
27calcularà els anys des de la seva venda, pagarà l’excedent al comprador i recuperarà la propietat.
28Però si no aconsegueix allò que cal per a recuperar-la, la cosa venuda quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu; i al jubileu quedarà alliberat i la propietat tornarà a ell.
29Si un home ven una casa d’una po-blació emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant un any després de venuda; durant tot un any tindrà el dret de rescat.
30I si no ha estat rescatada en el període d’un any sencer, la casa de la població emmurallada quedarà per sempre en poder del comprador durant totes les generacions; no quedarà lliure al jubileu.
31Però les cases dels pobles que no són envoltats de muralles seran considera-des com els camps del país: es mantindrà el dret de rescat i l’any del jubileu quedaran alliberades.
32Pel que fa a les poblacions dels le-vites, aquests tindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les poblacions de la seva propietat.
33Si no es rescata la casa venuda de la població que pertoca a un levita, quedarà lliure al jubileu, ja que les cases de les poblacions dels levites són propietat seva enmig dels fills d’Israel.
34Els camps del voltant de les seves poblacions no podran ser venuts, perquè són propietat seva per sempre.
Préstec i rescat
35Si el teu proïsme empobreix i decau convivint amb tu, empara’l com un foraster o exiliat, perquè pugui conti-nuar vivint amb tu.
36No prendràs d’ell interès ni usura, sinó que, amb temor del teu Déu, deixa-ràs que el teu proïsme convisqui amb tu.
37No li prestaràs el teu diner a rèdit ni li faràs pagar amb interès les teves pro-visions.
38Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us vaig treure del país d’Egipte per do-nar-vos la terra de Canaan i ser el vostre Déu.
39Si el teu proïsme s’empobreix con-vivint amb tu i se’t ven, no li imposaràs cap treball d’esclau.
40Estarà amb tu com un jornaler o com un temporer, i et servirà fins a l’any del jubileu.
41Llavors quedarà lliure ell i els seus fills, i tornarà a la seva família i a la propietat paterna.
42Perquè ells són servents meus, que jo he tret de la terra d’Egipte, i no poden ser venuts com esclaus.
43No el tractaràs amb duresa, ans tingues temor del teu Déu.
44Quant als esclaus i les esclaves que hagis de menester, podreu comprar-los de les nacions que teniu al voltant.
45També en podreu comprar entre els fills dels residents forasters que con-viuen amb vosaltres; d’aquests i de les seves famílies que viuen amb vosaltres, aquells que hagin nascut a la vostra terra. Aquests poden ser propietat vostra.
46I els deixareu en herència als vostres fills després de vosaltres, com a pro-pietat hereditària. Aquests els podreu tenir com a esclaus; però entre els vos-tres germans, fills d’Israel, ningú no do-minarà amb duresa el seu germà.
47Si el foraster o el resident que conviu amb tu es fa ric, i un germà teu que viu amb ell s’empobreix i es ven al foraster que conviu amb tu, o a algun descendent de la família d’un foraster,
48després de venut li quedarà el dret de rescat: el podrà rescatar un dels seus germans.
49El rescatarà el seu oncle, o el seu cosí, o algun dels parents més pròxims de la seva família; o bé, si ha fet fortuna, es rescatarà ell mateix.
50Computarà amb el seu comprador des de l’any que es va vendre a ell fins a l’any del jubileu, i el preu es calcularà, segons el nombre d’anys, avaluant el temps com el d’un jornaler que hagués estat amb ell.
51Si encara falten molts anys, en pro-porció a ells pagarà l’excedent, com a preu del seu rescat, atenent al seu preu de compra.
52Si resten pocs anys fins a l’any del jubileu, es farà el càlcul en proporció als anys i es pagarà el preu del seu rescat.
53Com qui està a jornal any per any, així estarà amb ell; no permetràs que davant teu se’l tracti durament.
54Si no s’ha rescatat de cap d’aquestes maneres, llavors quedarà lliure l’any del jubileu, ell i els seus fills.
55Perquè és a mi a qui serveixen els fills d’Israel; són els meus servents, els qui jo he tret de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”
Currently Selected:
LEVÍTIC 25: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
