JOSUÈ 10
10
Coalició de cinc reis contra Gabaon
1Succeí que també Adoní-Sèdec, el rei de Jerusalem, va assaben-tar-se que Josuè havia conquerit Ai i l’havia destruïda totalment, fent amb Ai i el seu rei el mateix que havia fet amb Jericó i el seu rei, i que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb Israel i vivien entre ells.
2Això els va espantar molt, perquè Ga-baon era una ciutat gran, com una de les ciutats reials, més important que Ai, i tots els seus homes eren valents.
3Llavors Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, va enviar missatgers a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia:
4“Veniu aquí i ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i els fills d’Israel.”
5Així es van aliar aquests cinc reis dels amorreus: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon, i aquests, amb totes les seves tropes van pujar tots junts i, acampant davant de Gabaon, van començar a atacar-la.
6Llavors, els homes de Gabaon van enviar aquest missatge a Josuè, al cam-pament de Guilgal: “No neguis el teu ajut als teus servidors, puja de pressa a salvar-nos i ajuda’ns, que tots els reis dels amorreus que viuen a la Muntanya s’han unit contra nosaltres.”
7Josuè va pujar de Guilgal amb tota la gent armada i amb tots els guerrers ex-perimentats.
8I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.”
9I Josuè va arremetre contra ells de sobte, després de caminar tota la nit.
10I el Senyor els va esparverar davant d’Israel i els va infligir una gran derrota a Gabaon i els va perseguir pel camí que puja a Bethoron, combatent-los fins a Azecà i Maquedà.
11I succeí que mentre fugien davant d’Israel, en ser a la baixada de Bethoron, el Senyor, des del cel, va descarregar damunt d’ells una gran pedregada fins a Azecà i van morir. Foren més els morts per la pedregada que no pas els que van morir per l’espasa dels fills d’Israel.
12Aquell dia que el Senyor va posar els amorreus a les mans dels fills d’Israel, Josuè va parlar al Senyor, davant d’Is-rael, i digué: “Sol, atura’t a Gabaon, i tu, lluna, a la vall d’Aialon.”
13I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent s’hagué venjat dels seus enemics. ¿No ho diu així el Llibre del Just?: El sol es va aturar al mig del cel i va alentir la posta quasi un dia sencer.”
14Ni abans ni després no hi ha hagut cap altre dia com aquell, en què el Senyor atengués la veu d’un home: és que el Senyor combatia per Israel.
15Després Josuè, i tot Israel amb ell, va tornar al campament, a Guilgal.
Els cinc reis són vençuts
16Aquells cinc reis van fugir i es van amagar en una cova a Maquedà.
17A Josuè el van avisar i li van dir: “Han trobat els cinc reis en una cova, a Maquedà.”
18I Josuè digué: “Feu rodolar unes pe-dres grosses a la boca de la cova, i situeu-hi uns homes a la vora perquè vigilin els reis.
19Vosaltres no us entretingueu, perse-guiu els vostres enemics i atrapeu-los pel darrere; extermineu-los fins que no en quedi ni un, no deixeu que entrin a les seves poblacions, perquè el Senyor, el vostre Déu, ja us els ha posat a les mans.”
20Després que Josuè i els fills d’Israel els hagueren infligit una gran derrota, fins a desbaratar-los –si bé alguns es van escapar i es van refugiar a les ciutats fortificades–,
21tot el poble va tornar sa i estalvi al campament de Maquedà, on era Josuè.
22Llavors Josuè digué: “Obriu la boca de la cova i traieu-me’n aquells cinc reis.”
23I així ho van fer. Li van treure de la cova els cinc reis: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon.
24I quan els van portar on era Josuè, aquest va convocar tots els homes d’Is-rael i digué als capitans dels combatents que anaven amb ell: “Veniu, poseu els peus sobre el coll d’aquests reis.” Els capitans s’hi van acostar i els van posar els peus sobre el coll.
25I Josuè digué: “No tingueu por ni us acovardiu; sigueu forts i valents, perquè és així com farà el Senyor amb tots els vostres enemics, contra els qui heu de combatre.”
26Després d’això, Josuè, els va ferir fins a matar-los, i va fer que els penges-sin en cinc arbres, i hi van estar penjats fins al vespre.
27En el moment de pondre’s el sol, Josuè va manar que els despengessin, i els van llençar a la cova on havien estat amagats, i van tapar l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.
28Aquell mateix dia, Josuè va ocupar Maquedà i la va passar a fil d’espasa junt amb el seu rei, consagrant-los a l’extermini, a ells i a tot ésser vivent que hi habitava, sense deixar cap su-pervivent. Va fer amb el rei de Maquedà el mateix que havia fet amb el rei de Jericó.
Conquesta de les poblacions meridionals
29Després, Josuè, amb tot Israel, marxà de Maquedà i es va dirigir cap a Libnà i va lluitar contra aquesta ciutat.
30I també el Senyor la va fer caure, amb el seu rei, a les mans d’Israel. Ells la van passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, sense deixar cap supervivent, i va fer amb el seu rei el mateix que havia fet amb el rei de Jericó.
31Tot seguit, Josuè, amb tot Israel, mar-xà de Libnà i es va dirigir cap a Laquix, la va assetjar i va lluitar contra ella.
32I el Senyor va posar Laquix a mans d’Israel, de manera que la va conquerir el segon dia, i la va passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, de la mateixa manera que havia fet amb Libnà.
33Llavors Oram, rei de Guèzer, va pujar per ajudar Laquix, però Josuè va combatre contra ell i la seva gent fins a no deixar cap supervivent.
34Després Josuè, amb tot Israel, marxà de Laquix i es va dirigir cap a Eglon, la van assetjar i van lluitar contra ella.
35La van conquerir aquell mateix dia i la van passar a fil d’espasa; aquell dia, tots els éssers vius que hi havia van ser consagrats a l’extermini, tal com ho havia fet amb Laquix.
36A continuació, Josuè, amb tot Israel, marxà d’Eglon i es va dirigir cap a Hebron, i van lluitar contra ella
37i la van prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, van ser passats a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal i com havia fet amb Eglon. La va consagrar a l’extermini, amb tots els éssers vius que hi havia.
38Després, Josuè, amb tot Israel es va dirigir contra Debir, l’atacà
39i la va prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, els van con-sagrar a l’extermini, i els van passar a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Tal com havia fet amb Hebron, així va fer amb Debir i el seu rei, i com havia fet també amb Libnà i el seu rei.
40D’aquesta manera, Josuè es va apo-derar de tota la regió: la Muntanya, el Nègueb, la Xefelà i els Vessants, amb els seus reis; no hi va deixar cap supervivent, sinó que tot allò que respirava ho va consagrar a l’extermini, tal com el Senyor, el Déu d’Israel, havia manat.
41Josuè els va vèncer des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, amb tot el territori de Goixen, i fins a Gabaon.
42En una sola campanya, Josuè va con-querir tots aquests reis amb les seves terres, perquè el Senyor, el Déu d’Israel, lluitava a favor d’ells.
43Acabat, Josuè, amb tot Israel, va tor-nar al campament de Guilgal.
Currently Selected:
JOSUÈ 10: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
