JOB 31
31
Última rèplica de Job: Que Déu conegui la meva integritat
1Vaig fer un pacte amb els meus ulls, i no em fixava en cap donzella.
2Quina és, doncs, la paga que Déu envia des de dalt, remet des de les altures?
i quina l’herència que el Totpoderós
3¿Que no és la dissort per a l’injust,
i l’adversitat per als qui practiquen el mal?
4¿És que ell no veu els meus camins
i compta tots els meus passos?
5¿Que he caminat aplegat amb la mentida,
o el meu peu s’ha apressat vers l’engany?
6Que em pesi amb balances justes,
i conegui Déu la meva integritat!
7Si els meus passos s’han desviat del camí,
i el meu cor ha seguit rere els meus ulls,
si a les meves mans s’hi ha engan-xat brutícia,
8que un altre es mengi el que jo sembro
i els meus plançons siguin de-sarrelats!
Això és una infàmia
9Si el meu cor s’ha deixat seduir per alguna dona,
i a la porta del meu veí he vigilat,
10que la meva dona molgui per a un altre
i que d’altres jeguin amb ella!
11Perquè això seria una infàmia,
un delicte digne d’anar a judici;
12és un foc que fins la perdició de-voraria,
i tota la meva collita consumiria.
Déu m’ha criat com un pare
13Si menyspreava el dret del meu servent,
o de la meva serventa, en el seu plet amb mi,
14què faré quan Déu s’aixequi?
I quan m’interrogui, què li contestaré?
15Qui m’ha fet a mi, ¿no l’ha fet a ell, en el ventre?
¿No ens ha format el mateix, en el si matern?
16Si he impedit l’anhel dels neces-sitats,
i he deixat llanguir els ulls de la viuda,
17o he menjat jo sol el meu tros de pa,
sense que en participés l’orfe,
18quan Déu des de la infantesa m’ha criat com un pare
i des del si matern he estat guiat;
19si he vist un miserable sense roba,
o un necessitat sense res per a abri-gar-se;
20si no m’han hagut de beneir els seus lloms,
quan s’ha escalfat amb la llana de les meves ovelles;
21si he alçat la mà contra el desvalgut,
quan jo veia la meva influència en el tribunal,
22que el muscle se’m desprengui de l’espatlla
i el meu braç s’esqueixi del seu colze!
23Ja que per a mi és terrorífic el càstig de Déu,
i davant la seva majestat no podria resistir.
Si el meu cor s’ha deixat seduir
24Si he fet de l’or la meva confiança,
i he anomenat l’or fi la meva se-guretat;
25si m’he complagut amb què fos gran la meva fortuna,
i que la meva mà m’hagués arre-plegat abundosament;
26si he admirat el sol quan resplendeix,
o la lluna esplendorosa en el seu curs,
27i el meu cor, seduït, els ha adorat en secret,
i la meva mà els enviava un petó de la meva boca,
28també això hauria estat una falta criminal,
perquè hauria renegat del Déu excels!
Que em respongui el Totpoderós
29¿Que m’he alegrat de l’infortuni del qui m’odiava,
o que ho celebrava quan li sobre-venia una desgràcia?
30Jo no permetia que la meva boca pequés
amb imprecacions contra la seva vida!
31¿Que no ha dit la gent de casa meva:
“No se’n trobarà ni un que no s’hagi atipat de la seva vianda”?
32El foraster no pernoctava pas a la intempèrie,
la meva porta era oberta al vianant.
33No he encobert, com a home, les meves culpes,
amagant dintre meu les meves faltes
34per por del rebombori de la gent,
o perquè el menyspreu de la societat m’acovardeix
fins al punt de quedar-me quiet,
sense gosar traspassar la porta.
35Tant de bo que algú m’escoltés!
Heus aquí que mi refermo!
Que em respongui el Totpoderós!
¿I l’acusació escrita pel meu con-trari?
36Ben cert que me la posaria sobre l’espatlla,
me la cenyiria com si fos una corona.
37Li donaria comptes de cada un dels meus passos,
me li acostaria com un príncep.
38Si la meva terra cridava contra mi,
i amb ella es planyien els seus solcs;
39si jo he menjat el seu fruit sense pagar,
i he tret la vida als seus amos,
40que en comptes de blat hi creixin esbarzers,
i en lloc d’ordi, herba dolenta! Fi del discurs de Job.
Currently Selected:
JOB 31: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
