JOAN 7
7
A la festa dels tabernacles
1Després d’això, Jesús recorria la Galilea perquè no volia anar per la Judea, ja que els jueus el buscaven per matar-lo.
2S’acostava la festa jueva de les Ca-banes,
3i els seus germans li van dir: “Deixa aquest lloc i vés-te’n a Judea, així els teus deixebles veuran les obres que fas;
4perquè qui vol ser conegut públicament no fa les coses d’amagat. Ja que fas aquestes coses, presenta’t al món.”
5El cas era que els seus germans no creien en ell.
6Jesús els diu: “El meu moment encara no ha arribat, però per a vosaltres qual-sevol moment és bo.
7El món no us pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè jo els denuncio la seva conducta perversa.
8Pugeu vosaltres a la festa, que jo no hi vaig perquè per a mi encara no és el moment.”
9Donant aquestes raons, es quedà a Galilea.
10Tanmateix, quan els seus germans eren a la festa, ell també hi va anar, si bé no públicament; hi anà d’incògnit.
11Els jueus el cercaven per la festa i es preguntaven: “On serà aquell?”
12La gent també feia molts comentaris sobre ell. Els uns deien: “És un bon home.” Però d’altres deien: “I ca! Aquest enganya la gent.”
13Ningú, però, no parlava d’ell obertament, per por dels jueus.
Jesús ensenya durant la festa
14Però quan la festa ja era per la meitat, Jesús va pujar al temple i es posà a ensenyar.
15Això va admirar els jueus, i es preguntaven: “Com pot ser tan instruït, aquest, sense haver estudiat mai?”
16Jesús els respongué: “El que jo en-senyo no és pas meu, sinó que és del qui m’ha enviat.
17El qui es subjecti a la seva voluntat sabrà conèixer si el meu ensenyament és de Déu o si parlo pel meu compte.
18Qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria, però qui busca la glòria d’aquell qui l’ha enviat és ben digne de crèdit i no és impostor.
19¿No us va prescriure Moisès la llei? I cap de vosaltres no la compleix! Doncs, per què em voleu matar?”
20La gent replicà: “Estàs trastocat. Qui et vol matar?”
21Els replicà Jesús: “Per una sola obra que he fet en dissabte tots us heu esverat.
22Ara bé, Moisès us va prescriure la circumcisió, encara que no ve pas d’ell, sinó dels patriarques, i vosaltres, ni que sigui dissabte, bé circumcideu.
23Si per no violar la Llei de Moisès, vosaltres circumcideu un home en dis-sabte, com és que us indigneu amb mi perquè en dissabte he guarit un home sencer?
24No judiqueu segons les aparences; judiqueu amb un criteri just.”
Els comentaris de la gent
25Llavors, alguns de Jerusalem deien: “¿No és aquest aquell qui buscaven per matar-lo?
26Doncs, mireu com parla amb tota llibertat i no li diuen res! ¿És que les autoritats han reconegut realment que aquest és el Crist?
27Però aquest sabem d’on és, mentre que, quan vingui el Crist, ningú no sabrà d’on ve.”
28Jesús, mentre ensenyava en el tem-ple, digué cridant: “A mi em coneixeu i sabeu d’on sóc; però jo no he vingut pas pel meu compte, sinó que m’ha en-viat aquell qui és fidel, i que vosaltres no coneixeu.
29Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell qui m’ha enviat.”
30Intentaren llavors agafar-lo, però ningú no li va posar la mà al damunt, perquè encara no havia arribat la seva hora.
31Però, d’entre la gent, molts van creure en ell, i deien: “¿Quan vingui el Crist, farà més senyals dels que aquest ha fet?”
32Els fariseus van sentir aquests comentaris de la gent; llavors els princi-pals sacerdots i els fariseus van enviar agutzils per agafar-lo.
33Digué Jesús: “Encara estaré algun temps més amb vosaltres, però després me n’aniré al qui m’ha enviat.
34Em buscareu i no em trobareu, perquè allà on jo sóc vosaltres no hi podeu venir.”
35Els jueus es preguntaven els uns als altres: “On pensa anar, aquest, que nos-altres no el puguem trobar? ¿Potser vol anar-se’n amb els emigrats, entre els grecs, per ensenyar els grecs?
36Què vol dir això que ha dit: Em buscareu i no em trobareu, perquè allà on jo sóc vosaltres no hi podeu venir?”
Rius d’aigua viva
37El darrer dia de les festes, el més solemne, Jesús es posà dret i digué en veu alta: “Si algú té set, que vingui a mi i begui.
38El qui creu en mi, com diu l’Escrip-tura, del seu interior brollaran rius d’ai-gua viva.”
39Jesús deia això referint-se a l’Esperit que els creients en ell havien de rebre; perquè l’Esperit encara no hi era, atès que Jesús encara no havia estat glori-ficat.
40D’entre la gent, alguns que van sentir aquestes paraules de Jesús deien: “Aquest és realment el profeta.”
41Uns altres deien: “És el Crist”, però n’hi havia que deien: “Que potser el Crist ha de venir de Galilea?
42¿No diu l’Escriptura que el Crist ha de ser del llinatge de David i ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?”
43Així es produïren discòrdies entre la gent a causa d’ell,
44i alguns el volien agafar, però ningú no li posà les mans a sobre.
La incredulitat dels dirigents
45Els agutzils se’n tornaren als princi-pals sacerdots i als fariseus, i aquests els van preguntar: “Per què no l’heu portat?”
46Els agutzils van contestar: “Ningú no ha parlat mai com aquest home.”
47Els fariseus els van dir: “¿També vosaltres us heu deixat enganyar?
48¿Que hi ha algú dels principals o dels fariseus que hagi cregut en ell?
49Només aquesta xusma ignorant de la Llei, que són uns maleïts.”
50Nicodem, el qui abans havia anat a veure Jesús, que era un d’ells, els digué:
51“¿És que la nostra Llei condemna algú sense que primer s’expliqui i sense saber què ha fet?”
52Ells li respongueren: “¿També tu ets Galileu? Estudia-ho i veuràs que de Ga-lilea no en surt cap, de profeta.”
53Després cadascú es retirà a casa seva.
Currently Selected:
JOAN 7: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
