JEREMIES 6
6
El setge de Jerusalem
1Fills de Benjamí, fugiu lluny de Jerusalem! Toqueu la trompeta a Tecoa, hisseu bandera sobre Betaquè-rem; perquè des del nord s’aboca la dis-sort, ve una gran calamitat.
2Oh formosa i delicada filla de Sió: estàs acabada!
3Contra ella vindran els pastors amb els seus ramats, plantaran les seves tendes al seu costat, tot al voltant; cadascun pasturarà el seu ramat.
4Declareu la guerra santa contra ella! Alceu-vos, assalteu-la en ple migdia! Ai de nosaltres, que el dia ja declina i les ombres del crepuscle ja s’allarguen!
5Alceu-vos, assaltem-la durant la nit, arrasem-ne els palaus!
6Perquè així ha parlat el Senyor Tot-poderós: “Talleu troncs i alceu una torre d’assalt contra Jerusalem. Aquesta és la ciutat que ha de ser castigada; tota ella és plena de violència.
7Com una font fa brollar l’aigua, així fa brollar ella la seva maldat; la violència i la rapinya s’hi deixen sentir, i no hi veig més que ferides i dolor!
8Corregeix-te, Jerusalem, a fi que la meva ànima no es retregui de tu, a fi que no et converteixi en un desert, en una terra inhabitada!”
Anunci del càstig
9Això diu el Senyor Totpoderós: “Es-gotimeu a fons la resta d’Israel, com si fos una vinya; feu una altra passada per sobre els sarments, com fa el vere-mador!”
10A qui, doncs, parlaré i amonestaré perquè m’escoltin? Heus aquí que la seva orella és incircumcisa i no poden parar esment. La paraula del Senyor és un oprobi per a ells, no en volen saber res!
11Per això estic ple de la ira del Senyor, i estic cansat de retenir-la.
“Aboca-la sobre els infants del carrer, i també sobre les colles de joves. Perquè tant el marit com la muller seran atra-pats, i fins els homes grans i els carre-gats d’anys.
12Les seves cases passaran a ser d’al-tres, i també els seus camps i les seves dones; jo alçaré la meva mà contra els habitants del país –diu el Senyor.
13Perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
14I guareixen la ferida del meu poble a la lleugera, i li diuen: «Pau, pau», quan no hi ha pau!
15¿S’han avergonyit quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran entre els altres; quan jo els visiti seran abatuts” –ha dit el Senyor!
L’obstinació d’Israel
16Això diu el Senyor: “Atureu-vos en-mig dels camins i mireu, pregunteu, per les senderes antigues, on és el bon camí, i seguiu-lo; així trobareu repòs per a les vostres ànimes. Però han contestat: ‘No el seguirem!’
17També us he instituït vigies que avi-sen: ‘Atenció al toc d’alerta’, però ells van dir: ‘No l’escoltarem!’
18Per això, escolteu, nacions, i sapigueu, conjunt de pobles, el que us passarà.
19Escolta, tu, terra: Heus aquí que jo faré caure el mal sobre aquest poble, el fruit de les seves pròpies intrigues; perquè no van escoltar les meves paraules i van menysprear la meva llei.
20Per què em porteu l’encens de Saba i el jonc aromàtic de països llunyans? No m’agraden els vostres holocaustos, i els vostres sacrificis no em complauen.
21Per això diu el Senyor: Jo poso en-trebancs davant d’aquest poble, i hi en-sopegaran pares i fills alhora, amb el veí i el company, i moriran junts.”
La invasió que ve del nord
22Això diu el Senyor: “Mireu, un poble ve de la terra del nord, una nació gran s’aixeca dels extrems del país.
23Empunyen l’arc i la fletxa, són cruels i no tindran misericòrdia; el seu brogit retruny com el mar; vénen muntats a cavall, arrenglerats com un sol home, per a la guerra contra tu, oh filla de Sió!”
24En sentir la seva fama, els nostres braços han defallit; ens ha envaït l’an-goixa i uns dolors com els d’una partera.
25No sortiu al camp, no aneu pels ca-mins, que hi ha l’espasa de l’enemic; el terror és pertot arreu.
26Oh filla del meu poble, cenyeix-te de sac, rebolca’t a la cendra, fes dol com per un fill únic, una complanta ben amarga, perquè el devastador aviat vindrà contra nosaltres.
Missió de Jeremies
27“T’he posat com a torre d’observació enmig del meu poble; examinaràs, doncs, i comprovaràs el seu compor-tament.
28Tots ells són rebels endurits, calum-niadors, durs com el bronze i el ferro; tots ells són uns pervertits.
29La manxa ha bufat fort, el foc ha consumit el plom, però en va treballa el fonedor, perquè les escòries no s’han separat.
30Seran anomenats argent de rebuig, perquè el Senyor els ha rebutjat.”
Currently Selected:
JEREMIES 6: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
