JUTGES 19
19
El levita i la seva concubina
1Succeí per aquell temps, quan a Israel encara no hi havia rei, que un levita que residia temporalment a la part interior de la serralada d’Efraïm havia pres per concubina una dona de Betlem de Judà.
2Però la seva concubina, per haver-li estat infidel, el va deixar i se’n va anar a viure a casa del seu pare, a Betlem de Judà, i s’hi va estar per espai de quatre mesos.
3Llavors el seu marit es va decidir a anar-la a buscar i a parlar-li afectuosament per fer-la tornar. Hi va anar amb el seu criat i amb un parell d’ases. Ella el va fer entrar a casa del seu pare, i quan el pare de la noia el veié, el va rebre gojós.
4El seu sogre, el pare de la noia, va insistir que es quedés amb ell tres dies. Van menjar i beure i s’hi van hostatjar.
5El quart dia, es va llevar de matinada i es disposava a marxar, però el pare de la noia digué al seu gendre: “Reconfor-ta’t amb un mos de pa, i després mar-xareu.”
6Es van asseure, doncs, i van menjar i beure els dos junts. Aleshores el pare de la noia digué a l’home: “Et prego que acceptis de passar la nit aquí, que això et farà bé.”
7Tot i així, l’home es va alçar disposat a marxar, però el seu sogre va insistir i ell va acceptar de passar la nit allà.
8Quan al matí del dia cinquè es va llevar per marxar, el pare de la noia li digué: “Et prego que et reconfortis i esperis fins que el dia declini.” I van menjar tots dos junts.
9Quan l’home es disposava a marxar amb la seva concubina i el criat, el seu sogre, el pare de la noia, li digué: “Mira, ja comença a ser tard i aviat serà de nit, us prego que passeu la nit aquí. Ja que el dia declina, pernocteu aquí i estigues tranquil; demà us llevareu aviat per em-prendre la marxa i podràs tornar a casa teva.”
10Però l’home no va acceptar de passar la nit allà; es va alçar i emprengué el camí; va arribar a les envistes de Jebús, és a dir, Jerusalem, amb els dos ases albardats i amb la seva concubina.
El crim del veïns de Guibà
11Quan eren prop de Jebús, el dia ja declinava, i el criat digué al seu amo: “Anem, si et sembla bé, i desviem-nos cap a aquesta ciutat dels jebuseus; i ens hi allotjarem.”
12Però l’amo li respongué: “No ens hem d’aturar en una ciutat de gent es-tranya, que no són israelites, sinó que seguirem cap a Guibà.”
13El criat va dir: “Anem, doncs, i acostem-nos a un d’aquells poblats, i po-drem passar la nit a Guibà o a Ramà.”
14Van passar de llarg, seguint enda-vant, i quan eren prop de Guibà de Benjamí el sol es va pondre.
15Llavors es van desviar per passar la nit a Guibà. Quan van ser a dins, el levita es va quedar assegut a la plaça, perquè no hi hagué ningú que els donés acolliment a casa seva per passar-hi la nit.
16Al capvespre vingué un vell que tor-nava de la feina del camp. Era de la serralada d’Efraïm, però vivia com a foraster a Guibà, mentre que la gent d’aquell indret eren benjaminites.
17Aquest, alçant la vista, veié el vianant a la plaça de la ciutat, i li preguntà: “On vas i d’on véns?”
18Ell respongué: “Estem de pas; de Betlem de Judà anem cap a la part interior de la serralada d’Efraïm, d’on sóc jo. Vaig anar a Betlem de Judà, però ara torno a la casa del Senyor, i no hi ha ningú que em vulgui hostatjar,
19Tot i que tenim palla i farratge per als nostres ases, i també pa i vi per a mi, per a la teva serventa i per al criat dels teus servents. No ens fa falta res.”
20Llavors el vell digué: “La pau sigui amb tu! Només a càrrec meu anirà tot el que necessitis, però no has de passar la nit a la plaça.”
21Els va dur a casa seva, va donar pinso als ases, i després ells es van rentar els peus i es van posar a menjar i beure.
22Mentre ells refeien les forces van venir uns homes de la ciutat, una gent malvada, que van rodejar la casa i, tru-cant fort a la porta, es van dirigir al vell, l’amo de la casa, tot cridant: “Fes sortir aquest home que ha entrat a casa teva, que volem jeure amb ell.”
23L’amo de la casa va sortir a fora i els digué: “No, germans meus, si us plau, no feu cap maldat. Ja que aquest home s’ha acollit a casa meva, no cometeu aquesta infàmia.
24Mireu, faré sortir la meva filla verge i la concubina d’ell, i si us sembla bé, humilieu-les i feu amb elles el que us sembli, però a aquest home no li feu una cosa tan infamant.”
25Però aquells homes no volien escol-tar-lo. Llavors el levita va agafar la seva concubina i els la va treure fora. Ells la van violar i van abusar d’ella tota la nit, fins a l’endemà. A la matinada la van deixar estar.
26A trenc d’alba, la dona va arribar i es va deixar caure a terra davant la porta de la casa de l’home on era el seu amo, fins que va ser de dia.
27Al matí, quan el seu amo es va llevar i obria la porta per continuar el viatge, veié la dona, la seva concubina, caiguda a l’entrada de la casa amb les mans al llindar.
28Ell li digué: “Alça’t i marxem.” Però ja no obtingué resposta. Llavors l’home la va carregar damunt l’ase i emprengué el camí cap al seu lloc.
29Quan van ser a casa seva, va agafar un ganivet i va esquarterar el cadàver de la seva concubina, membre per mem-bre, en dotze trossos, i ho envià per tot el territori d’Israel.
30I tots els qui ho veien exclamaven: “Mai no s’ha fet ni s’ha vist una cosa semblant des del dia que els fills d’Israel van pujar d’Egipte fins al dia d’avui. Penseu-hi, preneu consell i decidiu.”
Currently Selected:
JUTGES 19: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
