ISAÏES 38
38
Malaltia i guarició d’Ezequies
(2 Re 20:1-11)
1En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva casa, perquè moriràs; no en sortiràs amb vida.”
2Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i es va dirigir en pregària al Senyor,
3i digué: “Ai, Senyor, et prego que recordis ara que davant teu m’he com-portat fidelment i amb un cor íntegre, i que he practicat allò que és bo als teus ulls.” I va esclatar en grans plors.
4Llavors Isaïes rebé una revelació del Senyor que deia:
5“Vés i digues a Ezequies: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes i he decidit allargar-te la vida quinze anys més.
6A tu i a aquesta ciutat us alliberaré de la mà del rei d’Assíria. Jo protegiré aquesta ciutat.
7I aquest serà el senyal amb què el Senyor t’assegura que ell complirà això que ha dit:
8Veuràs que faré recular l’ombra els deus graus que ha baixat en l’escala d’Acaz.” I l’ombra del sol va recular els deu graus que ja havia baixat.
Càntic d’Ezequies
9Càntic d’Ezequies, rei de Judà, de quan va estar malalt, escrit després de guarir-se de la seva malaltia.
10Jo pensava: A la meitat dels meus dies hauré d’entrar per les portes del país dels morts, privat de la resta dels meus anys.
11Pensava: No veuré més el Senyor sobre la terra dels vivents; no veuré mai més cap humà, d’entre els habitants del món.
12Han arrencat el meu habitatge i se l’han emportat com si fos una tenda de pastor. He enrotllat la meva vida com un teixidor, i ell em separa de l’ordit: dia i nit fas que em consumeixi!
13Jo em contenia fins a la matinada, però com un lleó m’has esclafat tots els ossos: dia i nit fas que em consumeixi!
14Com l’oreneta, com la grua, així cridava jo, parrupava com un co-lom; i dirigia enlaire els meus llangorosos ulls. Oh, Senyor, que n’estic d’oprimit! Fes-me tu de fiador!
15Què hi puc objectar? Ell ho va dir i ell mateix ho ha acomplert. Se-guiré caminant humiliat fins al terme dels meus anys, a causa de l’amargor de la meva ànima.
16Senyor, és per tot això que l’home frueix de la vida, i de tot això depèn la vida del meu esperit: tu em restabliràs i em faràs viure.
17Vet aquí que la meva amarga aflic-ció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destruc-tora, ja que t’has tirat tots els meus pecats a l’esquena.
18El sepulcre no t’exalçarà, ni et lloa-rà la mort, ni els qui baixen a la fossa confiaran en la teva fidelitat.
19El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.
20Tu, Senyor, em salves! Per això en-tonarem els nostres càntics amb arpes tots els dies de la nostra vida en el temple del Senyor.”
Referent a la malaltia d’Ezequies
21(Isaïes havia dit: “Porteu un pa de figues seques, apliqueu-l’hi sobre l’úl-cera i viurà”,
22i Ezequies havia preguntat: Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?” )
Currently Selected:
ISAÏES 38: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
