GÈNESI 21
21
El naixement d’Isaac
1El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès.
2Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu.
3Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar,
4i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat.
5Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac.
6Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.”
7I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.”
8L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet.
Isaac i Ismael
9Sara va observar que el fill que l’egíp-cia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,
10i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
11Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill.
12Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència,
13també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.”
Agar i Ismael en el desert
14Abraham es llevà de matinada, pren-gué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba.
15Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll
16i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort.
17Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és.
18Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.”
19Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi.
20Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc.
21Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
El pacte entre Abraham i Abimèlec
22Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens.
23Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.”
24I Abraham respongué: “T’ho juro.”
25Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents.
26Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.”
27Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte.
28Però Abraham havia separat set ovelles del ramat.
29Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?”
30Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.”
31Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament.
32Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retor-nar a la terra dels filisteus.
33Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern.
34I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps.
Currently Selected:
GÈNESI 21: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
