YouVersion Logo
Search Icon

EZEQUIEL 33

33
Responsabilitat del profeta sentinella
1Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2“Fill d’home, parla als fills del teu poble; els diràs: Quan jo faci venir l’es-pasa contra un país, i la gent del poble designi un dels seus conciutadans per a posar-lo com a sentinella,
3i aquest, en veure venir l’espasa sobre el país, toqui el corn avisant el poble,
4llavors, si algú sent ben clar el toc d’alarma i no en fa cas, i resulta que l’espasa arriba i l’arrabassa, la seva sang recaurà sobre el seu cap.
5Ha sentit el toc d’alarma i no n’ha fet cas: la seva sang recau damunt d’ell. Si n’hagués fet cas hauria salvat la vida.
6Però si el sentinella veu venir l’espasa de l’enemic i no toca el corn, de manera que el poble no és advertit, i en arribar l’espasa n’arrabassa algun, aquest haurà estat mort per la seva iniquitat però, de la seva sang, jo en demanaré comptes al sentinella.
7Això té a veure amb tu, fill d’home. Jo t’he posat com a sentinella de la casa d’Israel. Quan sentis una paraula de la meva boca, els advertiràs de part meva.
8Quan jo digui al malvat: ‘Ah, malvat, moriràs sense remei’, si tu no dius res per amonestar-lo pel seu mal camí, ell morirà per la seva iniquitat, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.
9Però si tu l’has amonestat que s’aparti del seu mal camí, i no en fa cas, ell morirà pel seu pecat, però tu hauràs salvat la teva ànima.”
Responsabilitat personal
10“Tu, doncs, fill d’home, digues a la casa d’Israel: Vosaltres aneu dient: És ben cert que les nostres transgressions i els nostres pecats pesen damunt nostre, i per ells ens estem consumint. Com podríem viure?
11Respon-los: Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no tinc cap complaença en la mort del malvat, sinó en què s’aparti del seu mal camí i visqui. Tor-neu, aparteu-vos dels vostres malvats camins; per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
12I tu, fill d’home, digues també als fills del teu poble: La justícia del just no el salvarà el dia que cometi transgressió, ni la iniquitat del malvat no el farà perdre el dia que es converteixi de la seva maldat, com tampoc no podrà viure el just per aquella justícia seva, si un dia comet pecat.
13Quan jo digui al just: ‘Ben cert que viuràs’, si ell, refiat en la seva justícia, comet iniquitat, cap de totes les seves justícies no li serà tinguda en compte, sinó que morirà en la iniquitat que ha comès.
14Quan jo digui al malvat: ‘Ben cert que moriràs’, si ell es converteix del seu pecat i practica el dret i la justícia,
15si torna les penyores, restitueix el que havia rampinyat i camina en els manaments de la vida, sense cometre cap iniquitat, ben cert que viurà; no morirà pas.
16I cap dels pecats que hagi comès no li seran retrets; ha practicat el dret i la justícia, ben cert que viurà.
17Però els fills del teu poble diuen: ‘El comportament del Senyor no és recte’, quan de fet és el seu comportament el que no és recte.
18Quan el just s’aparta de la seva justí-cia i comet la iniquitat, per això morirà.
19I quan el malvat es converteix de la seva maldat i practica el dret i la justícia, per això viurà.
20I encara dieu: No és just el compor-tament del Senyor! Jo us jutjaré, casa d’Israel, a cadascun segons el seu com-portament.”
Caiguda de Jerusalem
21L’any dotzè del nostre captiveri, el dia cinc del mes desè, s’esdevingué que em va arribar un home que havia esca-pat de Jerusalem amb aquesta notícia: “La ciutat ha estat presa!”
22Però la tarda abans de l’arribada de l’escàpol, la mà del Senyor s’havia apo-derat de mi i m’havia obert la boca abans que ell arribés al matí. Em va obrir la boca i ja no vaig restar mut.
23Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
24“Fill d’home, els qui viuen entre les ruïnes, a la terra d’Israel, van dient: Abraham era un de sol i va obtenir la possessió de la terra; en canvi, nosaltres som molts: és a nosaltres que ens ha estat donada la terra en possessió.
25Per això els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Vosaltres mengeu carn amb la sang, alceu els ulls vers els vostres ídols i cometeu assassinats, ¿i encara espereu posseir la terra?
26Confieu en les vostres espases, co-meteu abominacions, cadascun deshon-ra la muller del seu veí, ¿i encara espereu posseir la terra?
27Això els has de dir: Déu, el Senyor, ha dit: Per vida meva que tots els qui viuen entre aquelles ruïnes cauran per l’espasa; els qui són al camp ras, els deixaré com a menja per a les feres, i els qui s’hagin refugiat als espadats i dins les coves, moriran de la pesta.
28Convertiré la terra en una desolació i en un motiu d’horror, i eliminaré l’or-gull de la seva força. Les muntanyes d’Israel quedaran desolades, ningú no hi passarà!
29Quan hauré convertit el país en una desolació i en un motiu d’horror, per culpa de tantes abominacions com han comès, llavors sabran que jo sóc el Senyor.
30Referent a tu, fill d’home, els fills del teu poble parlen de tu entre ells darrere els murs i als portals de les cases, i es diuen l’un a l’altre: Anem i escoltem quin missatge ha vingut de part del Senyor.
31Vénen a tu com si fos una assemblea; s’asseuen davant teu com un aplec del poble meu i escolten les teves paraules, però no les posen en pràctica, perquè la seva boca manifesta entusiasme, però el seu cor va darrere el guany.
32Heus aquí que per a ells ets com un cantor d’amoretes, que té una veu dolça i fa una música bella. Escolten les teves paraules, però no les posen en pràctica.
33Tanmateix, quan això s’esdevingui –i heus aquí que ja arriba–, llavors sa-bran que hi ha hagut un profeta entre ells.”

Currently Selected:

EZEQUIEL 33: BEC

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in