EZEQUIEL 10
10
La glòria del Senyor abandona el temple
1Després vaig veure que a la volta que hi havia damunt els caps dels querubins hi apareixia una cosa amb aspecte de pedra de safir que, per la forma, semblava un tron,
2i algú, parlant a l’home vestit de lli, li va dir: “Fica’t per entremig de les rodes, sota el querubí, pren un grapat de brases enceses d’entre els querubins i escampa-les per la ciutat.” I jo vaig veure com hi entrava.
3Els querubins s’estaven dempeus al cantó dret del temple, quan aquell home hi va entrar, i el núvol omplia l’atri interior.
4Llavors la glòria del Senyor es va elevar de damunt el querubí cap al llindar del temple. El núvol omplí el tem-ple, i l’atri va quedar ple de la resplen-dor de la glòria del Senyor.
5La remor de les ales dels querubins se sentia des de l’atri exterior, com si fos la veu del Déu Omnipotent quan parla.
6Succeí que, quan va ordenar a l’home vestit de lli: “Vés i agafa foc d’entremig de les rodes, d’enmig dels querubins”, ell hi va anar i es va quedar dret al costat d’una de les rodes.
7Llavors el querubí va allargar la mà cap al foc que hi havia entre els queru-bins, en va agafar i el va posar als pal-mells de l’home vestit de lli. Aquest el va agafar i va sortir.
8Llavors es va veure que als querubins els sortia una forma de mà humana per sota les ales.
9Vaig mirar i vaig veure quatre rodes al costat dels querubí, una roda al costat de cada querubí, i l’aspecte de les rodes era semblant a la pedra de Tarsis.
10Quant a la seva estructura, totes quatre tenien la mateixa forma, com si una roda estigués entrecreuada dintre de l’altra.
11Quan es movien avançaven en les quatre direccions, i no s’havien de girar, sinó que es movien en la direcció que prenia el cap, al seu darrere, sense haver-se de girar per a avançar.
12I tot el cos dels querubins, l’esquena, les mans i les ales, fins i tot les rodes que tenien els quatre, tot era cobert d’ulls per tots cantons.
13Referint-se a les rodes, vaig sentir que les anomenaven «la carrossa».
14Cadascun tenia quatre cares: la pri-mera era de querubí, la segona era una cara d’home, la tercera era de lleó, i la quarta, d’àguila.
15Els querubins podien enlairar-se: aquests eren els ésser vivents que jo havia vist vora el riu Quebar.
16Quan els querubins avançaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els querubins desplegaven les ales per en-lairar-se, les rodes tampoc no s’aparta-ven del seu costat.
17Quan ells s’aturaven, les rodes s’atu-raven; quan ells s’enlairaven, elles tam-bé s’enlairaven amb ells; perquè l’es-perit dels éssers vivents animava les rodes.
18Llavors la glòria del Senyor va sortir del llindar del temple i es va posar sobre els querubins.
19Els querubins van desplegar les ales i s’enlairaven de terra, davant els meus ulls, i quan van sortir, també van sortir les rodes. Es van aturar a l’entrada de la porta oriental del temple del Senyor, i la glòria del Déu d’Israel se sostenia damunt d’ells.
20Aquests eren els ésser vivents que jo havia vist sota el Déu d’Israel, vora el riu Quebar; i vaig comprendre que eren querubins.
21Cadascun tenia quatre cares, quatre ales i alguna cosa en forma de mans humanes sota les ales.
22Pel que fa a l’aspecte de les cares, era el que jo havia vist vora el riu Quebar, la mateixa aparença. I tots caminaven de dret endavant.
Currently Selected:
EZEQUIEL 10: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
