ÈXODE 20
20
Els deu manaments
1Déu va parlar i digué totes aquestes paraules:
2“Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.
3No tindràs altres déus davant meu.
4No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
5No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
6però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
7No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
8Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.
9Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,
10però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.
11Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.
12Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
13No mataràs.
14No cometràs adulteri.
15No robaràs.
16No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
17No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
18Tot el poble fou testimoni dels trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava, però la gent, espaordida, es mantenia allunyada.
19Per això van dir a Moisès: “Parla tu amb nosaltres, que podrem entendre’t, però que no parli Déu amb nosaltres, no fos cas que moríssim.”
20Moisès respongué al poble: “No tingueu por, que Déu ha vingut per provar-vos i perquè el seu temor el tingueu sempre present i no pequeu.”
21El poble es mantenia a distància, mentre Moisès s’acostava a la fosca nu-volada on era Déu.
Codi de l’Aliança: Llei sobre l’altar
22El Senyor digué a Moisès: “Així di-ràs als fills d’Israel: Vosaltres heu vist que des del cel he parlat amb vosaltres.
23No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu.
24Em faràs un altar de terra i damunt d’ell m’oferiràs els teus holocaustos i les teves ofrenes de pau, dels teus ra-mats d’ovelles i del bestiar. En tot lloc on deixi jo record del meu nom, vindré a tu i et beneiré.
25I si em vols aixecar un altar de pedra, no l’edificaràs de pedres tallades, perquè en fer servir la teva eina damunt d’elles queden profanades.
26Tampoc no pujaràs al meu altar per una graonada, a fi que no es descobreixi la teva nuesa al seu damunt.
Currently Selected:
ÈXODE 20: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
