2 SAMUEL 13
13
Amnon deshonra Tamar
1Després d’això, va passar el següent: Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar; i Amnon, fill de David, se’n va enamorar.
2Amnon estava tan angoixat que es va posar malalt a causa de la seva germa-nastra Tamar, perquè aquesta era verge i Amnon veia que era impossible fer res amb ella.
3Però Amnon tenia un amic que es deia Jonadab, fill de Xammà, el germà de David. Jonadab era un home molt astut.
4Aquest li digué: “Per què estàs cada dia més desmillorat, príncep? ¿No m’ho vols dir?” I Amnon li contestà: “Estic enamorat de Tamar, la germana del meu germanastre Absalom.”
5Jonadab li digué: “Posa’t al llit i fingeix que estàs malalt, i quan el teu pare et vingui a veure, li dius: Et prego que facis venir la meva germana Tamar; que em doni el menjar, que el prepari davant meu, que jo vegi i mengi de les seves mans.”
6Amnon, doncs, es va posar al llit fent el malalt, i quan el seu pare va anar a veure’l, Amnon digué al rei: “Fes venir, si et plau, la meva germana Tamar perquè em faci dues coques, i me les men-jaré de les seves mans.”
7Llavors David va encarregar que di-guessin a Tamar: “Vés a casa del teu germà Amnon i li prepares alguna cosa per menjar.”
8Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Prengué la pasta, va preparar davant seu les coques i les va posar a coure.
9Tot seguit prengué la paella i l’abocà al seu davant, però ell no va voler men-jar. Llavors Amnon digué: “Que tothom surti d’aquí.” I tothom va sortir de davant seu.
10Aleshores Amnon digué a Tamar: “Porta’m el menjar a l’alcova, que el menjaré de la teva mà.” Tamar va agafar les coques que havia fet i les va portar al seu germà, a l’alcova,
11i les va posar davant seu perquè en mengés. Però ell la va agafar i li digué: “Vine, jeu amb mi, germaneta.”
12Però ella li digué: “No, germà meu, no em violentis, que això no es fa a Israel! No cometis aquesta vilesa!
13On aniria jo amb la meva deshonra? I tu series tingut per un infame a Israel. Et prego que parlis amb el rei, que no refusarà de donar-me a tu.”
14Però ell no es va avenir a raons, i, com que era més fort que ella, la va violentar i va jeure amb ella.
15Després Amnon la va avorrir amb una aversió tan gran que la seva aversió era més gran que l’amor amb què l’ha-via estimada. I Amnon li digué: “Alça’t i ves-te’n!”
16Però ella li replicà: “No tens cap mo-tiu. Això de treure’m fora és una ofensa més greu que no pas l’altra que m’has fet.” Però ell no va voler escoltar-la,
17i cridant el mosso que el servia li digué: “Treu-me del davant aquesta do-na, feu-la fora i barreu la porta darrere seu.”
18Tamar vestia una túnica de colors, que eren els vestits que duien les filles solteres del rei. Després que el mosso la tirés a fora i barrés la porta darrere d’ella,
19Tamar es va cobrir el cap amb cendra i es va esquinçar la túnica de colors que duia i va marxar amb les mans al cap, caminant i xisclant.
20El seu germà Absalom li digué: “El teu germà Amnon ha jagut amb tu, oi? Per ara, calla, germana meva, que és el teu germà. No et deixis afligir per aquest fet.” I Tamar, desconsolada, es va quedar a casa del seu germà Absalom.
21Quan el rei David va saber aquest fet, es va enfurismar de mala manera.
22Absalom no va dir res a Amnon, ni per bé ni per mal, tot i que odiava Am-non per la violació de la seva germana Tamar.
Absalom es venja d’Amnon
23Dos anys més tard, succeí que Absalom tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d’Efraïm, i va convidar tots els fills del rei.
24També va anar a trobar el rei, i li digué: “El teu servidor té els esquiladors a casa. Et prego que el rei i els seus servidors es dignin venir amb el teu servidor.”
25Però el rei va contestar a Absalom: “No, fill meu, no podem anar-hi tots; seria una càrrega massa pesada.” Encara que hi va insistir, ell no va voler anar-hi, però li va donar la seva benedicció.
26Llavors Absalom digué: “Almenys deixa que vingui amb nosaltres el meu germà Amnon.” El rei replicà: “Per què ha d’anar amb tu, ell?”
27Però tant li va insistir que va deixar que hi anés Amnon acompanyat de tots els fills del rei.
28Absalom havia donat aquesta ordre als seus servents: “Estigueu atents; quan el vi hagi alegrat el cor d’Amnon, jo us diré: Ataqueu Amnon! Mateu-lo a l’instant, sense recança. ¿No estareu obeint les meves ordres? Sigueu decidits i tingueu valentia!”
29Els servents d’Absalom van executar amb Amnon el que ell els havia manat. Llavors tots els fills del rei es van alçar i, muntant cadascú la seva mula, van sortir fugint.
30Mentre eren pel camí, va arribar a David un rumor que deia: “Absalom ha matat tots els fills del rei, i no n’ha quedat ni un de tots ells.”
31El rei es va alçar, es va esquinçar els vestits i es va tirar per terra. I tots els seus servidors eren al seu costat amb els vestits esquinçats.
32Però intervingué Jonadab, fill de Xammà, el germà de David, i li digué: “No cregui el meu senyor que tots els joves prínceps són morts; només deu haver mort Amnon, perquè Absalom ja ho havia sentenciat des del dia que va violar la seva germana Tamar.
33Per tant, que el meu senyor, el rei, no faci cas d’aquesta notícia que diu que tots els fills del rei són morts, perquè només Amnon deu ser mort.”
34Mentrestant, Absalom havia fugit. Llavors el jove que feia de sentinella, alçant la vista, veié una gentada que baixava pel camí del seu darrere, del cantó de la muntanya.
35I Jonadab digué al rei: “Mira, els fills del rei ja arriben. Tal com el teu servent ha dit, així ha passat.”
36Tot just acabava de parlar que els fills del rei entraven plorant a crits. També el rei i tots els seus servidors es van posar a plorar molt fort.
37I Absalom, que havia fugit, va re-córrer a Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur, i s’hi va estar tres anys. Durant tot aquell temps, David estigué de dol pel seu fill.
38Després que Absalom havia fugit i s’havia refugiat a Gueixur durant tres anys,
39el rei David va desistir d’anar a l’en-contre d’Absalom, perquè ja s’havia consolat de la mort d’Amnon.
Currently Selected:
2 SAMUEL 13: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
