2 REIS 18
18
Regnat d’Ezequies a Judà
1L’any tercer d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, va començar a reg-nar Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà.
2Tenia l’edat de vint-i-cinc anys quan va començar a regnar, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Abí, filla de Zacariahu.
3I es va comportar rectament als ulls del Senyor, tal com havia fet David, el seu avantpassat.
4Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va tallar les imatges d’Ai-xerà, i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel ha-vien estat cremant-li encens.
5Va posar la seva confiança en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, anteriors o posteriors, no n’hi hagué cap altre que fos com ell.
6Es va mantenir unit al Senyor i no se’n va apartar, guardant els manaments que el Senyor havia prescrit a Moisès.
7I el Senyor l’afavoria, de manera que en tot el que emprenia tenia èxit. Es va rebel·lar contra el rei d’Assíria i va dei-xar d’estar-li sotmès.
8Ell va batre els filisteus, des de Gaza fins a les seves fronteres, des de les torres de vigilància fins a les ciutats fortificades.
Caiguda de Samaria
9L’any quart del rei Ezequies, que era l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Is-rael, va pujar contra Samaria Salmanas-sar, rei d’Assíria, i la va assetjar,
10i al cap de tres anys la va prendre. Era l’any sisè d’Ezequies, corresponent al novè d’Oixea, rei d’Israel, quan Samaria fou ocupada.
11Va deportar els israelites a l’Assíria i els va confinar a Halah, prop de l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia,
12perquè no havien atès la veu del Senyor, el seu Déu, sinó que havien violat el seu pacte; i tot allò que Moisès, servent del Senyor, havia ordenat, no ho van escoltar ni ho van practicar.
Sennaquerib envaeix Judà
13L’any catorze del rei Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va ocupar.
14Ezequies, rei de Judà, va enviar mis-satgers a Laquix que diguessin a Sennaquerib: “Reconec la meva culpa! Deixa d’atacar-me i acceptaré pagar allò que m’imposis.” I el rei d’Assíria va impo-sar a Ezequies, rei de Judà, tres-cents talents de plata i trenta talents d’or.
15Ezequies li va donar tota la plata que hi havia al temple del Senyor i als tresors del palau reial.
16Per aquella circumstància, el rei Ezequies va desmantellar les portes del temple del Senyor i les columnes que el mateix rei Ezequies havia recobert d’or, per a donar-ho al rei d’Assíria.
17Més tard el rei d’Assíria, des de La-quix, va enviar el seu general en cap, el comandant suprem i l’ajudant major, amb un fort exèrcit, contra Ezequies a Jerusalem, i, en arribar-hi, van acampar junt al canal de la cisterna superior, que és al costat del camí del camp del Bataner,
18i van cridar el rei. Va sortir a trobar-los l’administrador del palau, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el secretari Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf.
19L’ajudant major els digué: “Comuni-queu això a Ezequies: Així diu el gran rei, el rei d’Assíria: Quina seguretat és aquesta en què confies?
20Tu sols penses que les vanes prome-ses són orientació i força per a la guerra, però, en qui confies per a rebel·lar-te contra mi?
21Mira que ara has posat la teva con-fiança en aquest bàcul de canya esber-lada que és l’Egipte, que, si algú s’hi recolza, se li clavarà a la mà i la hi travessarà. Així és el faraó, rei d’Egipte, per a tots aquells qui hi confien.
22I si em dieu: ‘Confiem en el Senyor, el nostre Déu’, ¿no és aquest aquell dels llocs alts i dels altars que ha suprimit Ezequies, ordenant a Judà i a Jerusalem: Només davant d’aquest altar, a Jerusalem, heu d’adorar?
23Ara, doncs, et demano que et com-prometis amb el meu amo, el rei d’Assí-ria, i jo et donaré dos mil cavalls si pots trobar-los genets.
24Perquè, ¿com faries recular un prefecte, un sol dels servidors menors del meu sobirà? ¿Esperes que l’Egipte et forneixi de carros i cavalleria?
25¿Et penses que he pujat contra aquest lloc per devastar-lo sense el consentiment del Senyor Etern? Ha estat el mateix Senyor qui m’ha dit: Puja contra aquesta terra i destrueix-la.”
26Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah digueren al coper major: “Et preguem que parlis als teus servents en arameu, que nosaltres l’en-tenem; no ens parlis en hebreu, davant tota la gent que hi ha dalt la muralla.”
27Però ell els digué: “¿És que el meu senyor m’ha enviat a dir aquestes pa-raules només al teu senyor i a tu i no a la gent que hi ha asseguda damunt la muralla, que haurà de menjar-se els seus excrements i beure els seus orins, jun-tament amb vosaltres?”
28Llavors l’ajudant major es va posar dret i va cridar ben fort, en hebreu, par-lant d’aquesta manera: “Escolteu les pa-raules del gran sobirà, el rei d’Assíria!
29Això ha dit el rei: Que Ezequies no us enganyi, perquè ell no podrà lliurar-vos de les meves mans.
30Que Ezequies no us convenci a con-fiar en el Senyor dient-vos: ‘Segur que el Senyor ens salvarà i aquesta ciutat no serà deixada a mans del rei d’Assíria’.
31No us deixeu convèncer per Eze-quies, perquè el rei d’Assíria ha dit això: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i ca-dascun de vosaltres menjarà els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beurà l’aigua de la seva cisterna,
32fins que jo vingui per traslladar-vos a una altra terra igual que la vostra, terra de gra i de most, terra de pa i de vinyes, terra d’oliveres, d’oli i de mel. Així po-dreu viure i no morireu. No us escolteu Ezequies, perquè us enganya quan diu: ‘El Senyor ens salvarà!’
33¿És que algun dels déus de les altres nacions ha pogut salvar la seva terra de les mans del rei d’Assíria?
34On són els déus d’Hamat i d’Arpad? On són els déus de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? On són els déus de Samaria? ¿Han pogut salvar-la de les meves mans?
35D’entre tots els déus d’aquests paï-sos, quin hi ha que hagi salvat el seu país de les meves mans, perquè ara el Senyor pugui salvar Jerusalem?”
36Però el poble es mantingué callat, sense respondre ni un mot, perquè el rei havia donat aquesta ordre: “No li con-testeu!”
37Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, administrador del palau, Xebnà, el se-cretari, i Joah, fill d’Assaf, el cronista, es van presentar a Ezequies, amb els vestits esquinçats, i li van referir les paraules del coper major.
Currently Selected:
2 REIS 18: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
