2 CRÒNIQUES 20
20
Victòria sobre Moab i Ammon
1Després d’això, succeí que els moabites, els ammonites i els meünites es van aplegar per fer la guerra contra Josafat.
2Alguns van anar a informar Josafat, i li digueren: “Una gran gentada avança contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des d’Edom, i ara ja són a Hassasson-Tamar, és a dir, a Enguedí.”
3Llavors Josafat va agafar por i pren-gué la decisió de buscar el Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.
4Judà es va congregar per invocar el Senyor; i de totes les ciutats del país van venir per implorar-li ajuda.
5Llavors Josafat es va posar dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant de l’atri nou,
6i digué: “Senyor, Déu dels nostres avantpassats, ¿no ets tu Déu en el cel, i no domines tu damunt tots els reialmes de les nacions? El poder i la força són a les teves mans, i no hi ha ningú que et pugui resistir.
7¿No vas ser tu, Déu nostre, el qui vas expulsar els habitants d’aquesta terra, davant el teu poble Israel, i l’has donada per sempre a la posteritat d’Abraham, el teu amic?
8Ells hi han viscut i t’hi han construït un santuari dedicat al teu nom afirmant:
9‘Si ve damunt nostre algun mal, espa-sa, càstig, pesta o fam, ens presentarem davant d’aquest temple i davant del teu rostre, perquè el teu nom és en aquest temple, i clamarem a tu enmig de la nostra angoixa; i tu ens escoltaràs i ens salvaràs.’
10I heus aquí que els ammonites, amb Moab i els de la muntanya de Seïr, on no vas permetre que Israel hi entrés quan sortia de la terra d’Egipte, sinó que se’n va desviar sense destruir-los,
11ara ens ho paguen atacant-nos per expulsar-nos de l’heretat que tu ens vas donar en propietat.
12Oh Déu nostre, ¿no els aplicaràs el que és just? Perquè no tenim prou força per a oposar-nos a tan gran multitud com la que ve contra nosaltres, i no sabem què hem de fer. Però la nostra mirada es gira cap a tu.”
13Tot Judà estava dret davant el Senyor, amb les seves famílies, les do-nes i els fills.
14Llavors l’Esperit del Senyor vingué sobre Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià, le-vita dels descendents d’Assaf, quan es trobava enmig de l’assemblea,
15i digué: “Feu atenció, vosaltres, tots els habitants de Judà i de Jerusalem, i també tu, rei Josafat! El Senyor us diu això: No tingueu por ni us acovardiu davant d’aquesta gran multitud, perquè no és pas a vosaltres que pertoca guerre-jar, sinó a Déu.
16Demà baixeu contra ells; mireu, pu-jaran per la costa de Sis i us els trobareu a l’extrem de la vall, davant el desert de Jeruel.
17No us pertoca a vosaltres, de com-batre en aquesta ocasió. Presenteu-vos-hi i quedeu-vos quiets, i veureu la sal-vació que el Senyor us concedirà a vosaltres, Judà i Jerusalem. No tingueu por ni us acovardiu! Demà sortiu-los a l’encontre, i el Senyor serà amb vosaltres.”
18Josafat es va inclinar fins a terra, i tot Judà i els habitants de Jerusalem es van prosternar davant el Senyor, tributant-li adoració.
19Tot seguit, els quehatites i els co-reïtes es van aixecar per lloar el Senyor, el Déu d’Israel, cridant ben fort.
20L’endemà, de bon matí es van dirigir al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat es va aturar i digué: “Escolteu-me, els de Judà i vosaltres, els habitants de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu, i us sentireu segurs; confieu en els profetes, i triomfareu!”
21I després d’haver deliberat amb el poble, va designar cantors perquè, en honor del Senyor, vestits amb els ornaments sagrats i marxant davant de les tropes, cantessin: “Lloeu el Senyor, perquè és etern el seu amor!”
22Tan bon punt van començar a cantar himnes de lloança, el Senyor va provocar la confusió entre els ammonites, els de Moab i els de la muntanya de Seïr, que venien per atacar Judà, i van ser derrotats.
23Perquè els ammonites i els de Moab es van revoltar contra els de la muntanya de Seïr fins a destruir-los totalment, i després d’acabar amb els habitants de Seïr es van abraonar els uns contra els altres fins a destruir-se mútuament.
24Quan els de Judà van arribar a la talaia des d’on es pot veure el desert, es van girar cap a aquella multitud, i veieren que tot eren cadàvers estesos per terra, perquè ningú no es va poder escapar.
25Josafat i la seva gent hi van anar per saquejar les despulles; van trobar entre els cadàvers moltes coses valuoses, vestits i joies, que se’n van endur, però eren tan abundants que no les podien transportar totes. Van estar tres dies arreplegant el boti, de tant que n’hi havia.
26El quart dia es van reunir a la vall de la Benedicció, i allí van beneir el Senyor. Per això aquell lloc porta aquest nom, fins al dia d’avui.
27Tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre la marxa per tornar a Jerusalem plens d’alegria, perquè el Senyor els havia omplert de goig a costa dels seus enemics.
28Van entrar a Jerusalem, al temple del Senyor, al so de cítares, d’arpes i de trompetes.
29I el terror de Déu es va apoderar de tots els reialmes dels territoris veïns, quan van saber que el Senyor havia combatut contra els enemics d’Israel.
30Així el regnat de Josafat estigué tranquil, perquè el seu Déu li havia concedit repòs per tots costats.
Resum del regnat de Josafat
31Josafat va regnar sobre Judà. Tenia trenta-cinc anys quan va començar a regnar, i fou rei a Jerusalem durant vint-i-cinc anys. La seva mare es deia Azubà, i era filla de Xilhí.
32Va seguir el camí d’Asà, el seu pare, i no se’n va apartar, fent el que és correcte als ulls del Senyor.
33Amb tot, els llocs alts no van desa-parèixer; perquè el poble encara no ha-via dirigit fermament el seu cor vers el Déu dels seus avantpassats.
34Quant als altres fets de Josafat, dels primers fins als darrers, ja són descrits en la Crònica de Jehú, fill d’Hananí, inclosa en el Llibre dels Reis d’Israel.
35Després d’aquestes coses, Josafat, rei de Judà, es va associar amb Ahazià, rei d’Israel, que tenia un comportament pervers.
36S’hi va aliar per construir vaixells per anar a Tarsis. Van construir els vaixells a Ession-Guèber.
37Llavors Elièzer, fill de Dodavahu, de Mareixà, va profetitzar contra Josafat dient-li: “Per haver-te associat amb Ahazià, el Senyor destruirà les teves obres.” I, efectivament, els vaixells es van estavellar i no van poder arribar a Tarsis.
Currently Selected:
2 CRÒNIQUES 20: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
