1 SAMUEL 17
17
David i Goliat
1Els filisteus van aplegar els seus exèrcits per a la guerra, i es van concentrar a Socó de Judà, i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim.
2Llavors Saül i els israelites es van aplegar, van acampar a la vall de l’Alzi-na i es van arrenglerar en ordre de ba-talla enfront dels filisteus.
3A l’un cantó hi havia els filisteus, dalt d’una muntanya, i a l’altre cantó hi ha-via els israelites, dalt d’una altra mun-tanya; i entre els dos hi havia la vall.
4Del campament de l’exèrcit dels filisteus, va sortir un campió anomenat Goliat, de Gat. La seva alçada era de sis colzes i un pam.#17,4 uns dos metres i mig.
5Un casc de bronze cobria el seu cap i anava vestit amb una cota de malla que pesava cinc mil sicles de bronze.#17,5 uns 50 quilos.
6Es cobria les cames amb polaines de bronze i a les espatlles duia una llança de bronze.
7El pal de la seva llança era com un plegador d’ordit, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro.#17,7 uns 6 quilos. Davant seu hi anava l’escuder.
8Es va aturar i va cridar cap a les tropes d’Israel: “Per què heu sortit en formació de combat? ¿No sóc jo filisteu i vosaltres servents de Saül? Escolliu-vos un home i que baixi contra mi.
9Si em venç a mi i em mata, nosaltres serem vassalls vostres; però si jo el guanyo i el mato, vosaltres sereu els nostres vassalls i ens servireu.”
10El filisteu hi va afegir: “Avui desafio les files d’Israel! Doneu-me un home i lluitarem tots dos.”
11Quan Saül i tot Israel van sentir les paraules d’aquell filisteu, es van desani-mar plens de por.
David arriba al campament
12David era fill d’aquell efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. Aquell home, en temps de Saül, ja era vell i d’edat avançada entre els homes.
13Els tres fills més grans de Jessè ha-vien marxat a la guerra, darrere Saül. Els tres fills que van anar a la guerra es deien: Eliab, el primogènit; el segon, Abinadab; i el tercer, Ximà.
14David era el més petit. Mentre que els tres més grans havien anat amb Saül,
15David anava i venia del servei de Saül per guardar el ramat del seu pare, a Betlem.
16Mentrestant, aquell filisteu s’avança-va desafiant matí i tarda. Així es va presentar durant quaranta dies.
17Llavors Jessè digué al seu fill David: “Pren per als teus germans una mesura d’aquest blat torrat i aquests deu pans i vés de seguida al campament on són els teus germans.
18I aquests deu formatges els portaràs al cap del batalló. Informa’t de si els teus germans estan bé i pren-ne un com-provant.
19Saül, amb ells i tots els israelites, són a la vall d’Elà per combatre contra els filisteus.”
20David es va llevar de matinada, va deixar el ramat amb el rabadà, va carre-gar i va marxar, tal com li havia manat Jessè. Va arribar a la rotllana de carros just en el moment que l’exèrcit sortia en formació alçant el crit de batalla.
21Tant Israel com els filisteus ja esta-ven arrenglerats, exèrcit contra exèrcit.
22David va deixar la càrrega que duia a mans del guarda dels bagatges i va córrer cap al camp de batalla. Quan hi va arribar, va anar a saludar els seus germans;
23i mentre parlava amb ells, venia, avançant des del camp dels filisteus, aquell campió que es deia Goliat, el filisteu de Gat, dient les mateixes pa-raules; i David les va sentir.
24Quan la gent d’Israel va veure aquell home, van fugir tots del seu davant plens de por.
25I un israelita digué: “¿Heu vist aquest home que s’avança? Doncs, ve per desafiar Israel. A qui el mati, el rei l’omplirà de riqueses, li donarà la seva filla, i eximirà la seva casa paterna dels tributs a Israel.
26Llavors David va preguntar als homes que tenia al costat: “Què rebrà l’home que mati aquest filisteu i esborri l’oprobi que pesa sobre Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís per venir a ofendre els esquadrons del Déu vivent?”
27I la gent li va repetir aquelles mateixes paraules: ”Això rebrà aquell qui el mati.”
28Mentre ell parlava amb aquells homes, el seu germà Eliab s’ho escoltava. Llavors, Eliab es va enfurismar contra David i li digué: “Què has vingut a fer aquí? A qui has confiat aquell petit ramat del desert? Jo conec prou bé la teva gosadia i la inconsciència del teu cor. Tu has vingut per veure la batalla!”
29David respongué: “Què he fet jo ara? ¿És que no puc parlar?”
30Es va apartar del seu costat i es va dirigir cap a un altre grup, fent la mateixa pregunta, i la gent li respongué com la primera vegada.
31Algú va sentir les paraules que David havia pronunciat i les va fer arribar a Saül, i ell el va fer venir.
David accepta el desafiament
32David digué a Saül: “Que no es desa-nimi ningú per causa d’aquell filisteu; el teu servent anirà a lluitar contra ell.”
33Però Saül digué a David: “Tu no et pots enfrontar a aquest filisteu i lluitar contra ell, perquè tu ets molt jove i ell és guerrer des de la seva joventut.”
34David contestà a Saül: “Quan el teu servent pasturava el ramat del seu pare i venia un lleó o un ós, i arrabassava alguna peça del ramat,
35jo l’empaitava, l’atacava i li prenia la presa de la boca. I si es llençava con-tra mi, l’agafava per la mandíbula i el colpejava fins que el matava.
36El teu servent ha donat mort al lleó i a l’ós, i aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha provocat l’exèrcit del Déu vivent.”
37David va dir també: “El Senyor que em va lliurar de les urpes del lleó i de les de l’ós em lliurarà igualment de les mans d’aquest filisteu.” Aleshores Saül digué: “Vés, i que el Senyor sigui amb tu.”
David mata Goliat
38Després Saül va vestir David amb les seves pròpies vestidures, li va cobrir el cap amb un casc de bronze i el va armar amb una cuirassa.
39David es va cenyir l’espasa i va intentar caminar, però no hi estava avesat, i digué a Saül: “No puc caminar amb això, perquè no en tinc costum.” I s’ho va treure de sobre.
40Tot seguit va agafar el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls va posar al sarró de pastor que duia i, amb la seva fona a la mà, es va dirigir cap al filisteu.
41El filisteu també venia acostant-se cada cop més, amb el seu escuder al davant.
42Quan el filisteu va mirar i veié David, el va menysprear perquè era jove, ros i d’aspecte delicat.
43Llavors li va dir: “¿És que jo sóc un gos perquè vinguis contra mi amb un bastó?” I va maleir David pels seus déus.
44Encara hi afegí: “Vine aquí, que do-naré la teva carn als ocells del cel i a les bèsties del camp.”
45David va replicar al filisteu: “Tu véns contra mi amb espasa, amb llança i amb fletxes, però jo vinc a tu en nom del Senyor de l’univers, Déu dels exèr-cits d’Israel, a qui tu has insultat!
46Avui el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap i donaré, avui mateix, els cadàvers de l’exèrcit filisteu als ocells del cel i a les bèsties del camp perquè tota la terra sàpiga que hi ha Déu a Israel.
47I tota aquesta gent sabrà que el Senyor no venç amb l’espasa ni amb la llança, que la batalla és del Senyor i ell us posarà a les nostres mans.”
48Quan el filisteu es va posar en marxa, avançant a l’encontre de David, aquest va sortir corrents de les files per en-frontar-se-li.
49David ficà la mà al sarró i en va treure una pedra, la va llençar amb la fona i va ferir el filisteu al front. La pedra li va quedar clavada al front, i va desplomar-se de cara a terra.
50Així David va vèncer el filisteu amb la fona i una pedra. El va ferir i el va matar sense empunyar cap espasa.
51Tot corrents, David es va abocar sobre el filisteu, i agafant-li l’espasa la va desembeinar i el va rematar tallant-li el cap. Quan els filisteus van veure mort el seu heroi, van fugir corrents.
52Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra, i van perse-guir els filisteus fins a l’entrada de Gat i a les portes d’Ecron. Els filisteus van caure, traspassats, per tot el camí de Xaaraim fins a Gat i Ecron.
53Quan els israelites van tornar de perseguir els filisteus, van saquejar el seu campament.
54David va agafar el cap del filisteu i el va portar a Jerusalem, però les armes les va penjar a la seva tenda.
Abner presenta David a Saül
55Abans, quan Saül veié que David sortia a l’encontre del filisteu, havia preguntat a Abner, el comandant de l’exèr-cit: “Abner, de qui és fill aquest noi?” I Abner havia contestat: “Per vida teva, oh rei, que no ho sé pas.”
56El rei havia dit: “Pregunta de qui és fill aquest jove.”
57Quan David va tornar de matar el filisteu, Abner el va agafar i el portà davant Saül, amb el cap del filisteu encara a la mà.
58Saül li va preguntar: “De qui ets fill, tu, jove.” David respongué: “Sóc fill del teu servent Jessè, el betlemita.”
Currently Selected:
1 SAMUEL 17: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
