1 REIS 7
7
El palau reial i els annexos
1Salomó també va construir el seu propi palau; en tretze anys el va deixar acabat.
2Va construir la «Casa del Bosc del Líban», de cent colzades de llargada, cinquanta d’amplada i trenta d’alçada, sobre quatre rengles de columnes de ce-dre; i sobre les columnes, quatre capi-tells de cedre.
3Li va posar un sostre de taulons de cedre damunt les bigues que descansa-ven sobre quaranta-cinc columnes, cada rengle tenia quinze columnes.
4Hi havia tres rengles de finestres, llum contra llum, tres vegades.
5Totes les portes i tots els muntants eren quadrangulars; i unes finestres eren davant les altres en tres fileres.
6Va fer el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llargada i trenta d’amplada, amb un vestíbul a la part del davant, amb columnes i sostre.
7Va fer també el pòrtic del tron, on ell havia d’administrar justícia, una sala d’audiència coberta de cedre des del terra fins al sostre.
8I el palau on havia de viure era del mateix estil, situat en un altre pati, més a l’interior del pòrtic. A més, Salomó va construir per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat, un palau per l’estil d’aquell pòrtic.
9Tots aquests edificis, des dels fonaments fins a les cornises i des de la façana fins al pati gran, eren de pedres selectes, treballades, ben ajustades i serrades a mida per totes les cares.
10Els fonaments eren de pedres valuo-ses, de grans blocs de deu i de vuit colzades.
11I la part superior era de pedres nobles, tallades a mida, i de fusta de cedre.
12I al voltant del pati gran hi havia tres rengleres de pedres tallades i una ren-glera de bigues de cedre, com el pati interior del temple del Senyor i el pòrtic del palau.
Salomó contracta l’artesà Hiram
13Salomó va fer venir de Tir l’artesà Hiram,
14fill d’una viuda de la tribu de Neftalí i de pare tirienc. Treballava el bronze, i era molt expert i hàbil coneixedor de totes les arts de treballar aquest metall. Així, doncs, va anar a la cort del rei Salomó i va realitzar tota l’obra.
15Va fondre dues columnes de bronze; cada columna tenia divuit colzades d’al-çada, i el seu perímetre feia dotze col-zades, i tenia un gruix de quatre dits, ja que eren buides.
16També va fer dos capitells de bronze fos per a posar-los sobre el cap de cada columna; tots dos tenien cinc colzades d’alçada.
17I xarxes d’estil fistonat i cordons trenats per als capitells que coronaven les columnes; set per a cada capitell.
18Va fer també dues rengleres de magranes entorn de la xarxa, per a cobrir els capitells que estaven al cap de les columnes amb les magranes; així ho va fer per a cada un.
19Els capitells de sobre el cap de les columnes que eren al costat del pòrtic tenien forma de lliri i eren de quatre colzades.
20Aquests capitells que coronaven les dues columnes també duien dues-centes magranes en dues rengleres al voltant de cada capitell, damunt la protuberància globular de darrere de la xarxa.
21Va situar les columnes davant el pòr-tic del temple. Quan va alçar la columna de la dreta, li va posar el nom de Jaquín; i quan va alçar la de l’esquerra, li va posar el nom de Bóaz.
22L’extrem de les dues columnes tenia forma de lliri. Així va acabar l’obra de les columnes.
Mobiliari del temple
23Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alça-da, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre.
24Per sota la seva vora, tot a l’entorn, hi havia una garlanda de carbasses sil-vestres, deu per cada colzada, donant la volta al «Mar» en dues rengleres i foses en la mateixa peça.
25Descansava sobre dotze toros: tres miraven al nord, tres a l’occident, tres al migdia i tres a l’orient. El «Mar» descansava damunt d’ells, tots amb les gropes cap endins.
26Tenia un pam de gruix, i la seva vora en forma de copa, com una flor de lliri. Tenia una cabuda de dues mil gerres.#7,26 uns 40.000 litres.
27També va fer deu peanyes de bronze, de quatre colzades de llarg cada una, quatre d’ample i tres d’alçada.
28Les peanyes eren fetes així: tenien plafons, i els plafons eren encaixats en els seus muntants,
29i sobre els plafons emmarcats hi ha-via figures de lleons, bous i querubins. Sobre els muntants de la peanya, per sobre i per sota les figures dels lleons i els bous hi havia garlandes de baix relleu.
30Cada peanya tenia quatre rodes de bronze, amb eixos també de bronze. Els seus quatre angles tenien suports de fosa per la part de sota; i en cada un, per la part de fora, hi havia garlandes.
31La seva boca entrava dins d’un ca-pitell rodó que tenia una colzada d’al-çada, de la mateixa forma de la peanya, d’una colzada i mitja. També sobre la boca hi havia gravats, però els seus pla-fons eren quadrats, no rodons.
32Hi havia quatre rodes sota els pla-fons, amb els eixos fixats a la base. L’al-çada de cada roda era d’una colzada i mitja.
33La forma de les rodes era com la d’una roda de carro. Els eixos, les llan-des, els raigs i els cubs eren de fosa.
34Hi havia, doncs, quatre suports als quatre angles de cada peanya, que for-maven una sola peça amb la peanya.
35Dalt de la peanya hi havia un cèrcol tot al voltant de mitja colzada d’alçada; i els suports i plafons que hi havia a la part alta formaven una sola peça amb la peanya.
36I sobre les planxes, els suports i els plafons, s’hi van esculpir querubins, lleons i palmes, segons l’espai lliure de cadascun, amb garlandes tot al voltant.
37D’aquesta manera es van fer les deu peanyes: totes eren d’una sola peça de fosa, d’una mateixa mida i d’una mateixa forma.
38També va fer deu piques de bronze. Cada pica tenia una cabuda de quaranta gerres, i cada una feia quatre colzades. Cada pica descansava sobre una de les deu peanyes.
39I va instal·lar cinc peanyes al cantó dret del temple i cinc al cantó esquerre, mentre que el «Mar» el va situar al can-tó dret de l’edifici, a l’orient, de cara a migdia.
40Hiram va fer també les calderes, les pales i les tasses. Així va deixar acabada tota l’obra que feia per al rei Salomó en el temple del Senyor:
41Les dues columnes i els dos globus dels capitells que coronaven les dues columnes; les dues xarxes per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;
42les quatre-centes magranes per a les dues xarxes, dues rengleres de magra-nes per a cada xarxa, per a cobrir els dos globus dels capitells situats al cim de les columnes;
43les deu peanyes i les deu piques da-munt les peanyes;
44el «Mar» amb els dotze toros que el sostenien;
45i les calderes, les pales i les tasses. Tots aquests utensilis que Hiram va fer al rei Salomó per al temple del Senyor eren de bronze brunyit.
46El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, a la terra argilosa, entre Sucot i Saretan.
47I Salomó va disposar de tots els uten-silis, sense avaluar-ne el pes, per la gran quantitat que n’hi havia.
48Salomó també va fer tots els objectes que hi havia al temple del Senyor: l’altar d’or, la taula d’or sobre la qual es posa-ven els pans de la proposició;
49els canelobres d’or fi de davant del lloc santíssim, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra, amb les flors, les llànties i les esmocadores d’or;
50els gibrells, les tasses, els ganivets, les cassoletes i els encensers, que eren d’or fi. També les frontisses eren d’or, tant les de les portes de la peça interior, el lloc santíssim, com les de les portes del santuari.
51Un cop acabades totes les obres que el rei Salomó va fer per al temple del Senyor, va portar les ofrenes consagra-des per David, el seu pare, la plata, l’or i els utensilis, i els diposità a la tresoreria del temple del Senyor.
Currently Selected:
1 REIS 7: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya