1 CORINTIS 11
11
1Seguiu el meu exemple, com jo segueixo el de Crist.
Reverència en el culte
2Us felicito, germans, perquè sempre us recordeu de mi i guardeu les ensenyances tal com us les he trameses.
3Però heu de saber que Crist és cap de tot home, i l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist.
4Tot home que prega o profetitza amb el cap cobert deshonra el seu cap.
5I tota dona que prega o profetitza amb el cap descobert deshonra el seu cap, perquè és igual que si anés rapada.
6Per tant, si una dona no es vol cobrir el cap, que es talli els cabells; i si és vergonyós per a una dona de tallar-se els cabells o rapar-se el cap, que se’l co-breixi.
7L’home, evidentment, no s’ha de co-brir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu; en canvi, la dona és glòria de l’home.
8Ja que no és l’home qui va ser tret de la dona, sinó la dona de l’home;
9ni tampoc l’home no fou creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l’home.
10Per això convé que la dona porti damunt del seu cap un senyal de subjec-ció, per consideració als àngels.
11Però, en el Senyor, ni l’home compta a part de la dona ni la dona compta a part de l’home,
12perquè, si bé la dona prové de l’home, així també l’home neix de la dona, i totes les coses vénen de Déu.
13Jutgeu vosaltres mateixos: ¿És deco-rós que una dona pregui a Déu sense vel al cap?
14¿No us ensenya la mateixa naturalesa que és vergonyós per a l’home deixar-se els cabells llargs,
15mentre que a la dona la cabellera llarga la dignifica? Perquè se li ha donat la cabellera com a vel natural.
16Tot i amb això, si algú té ganes de discutir, sàpiga que ni nosaltres ni les esglésies de Déu no tenim aquest costum.
La cena del Senyor
(Mt 26,26-29 Mc 14,22-25 Lc 22,14-20)
17El que us vaig a dir no és gens elo-giable per a vosaltres: quan us reuniu no és per anar millor, sinó per anar pitjor.
18En primer lloc, sento dir que quan us congregueu en assemblea formeu divi-sions entre vosaltres, i en part m’ho crec.
19Perquè és inevitable que entre vosaltres hi hagi faccions, a fi que es manifesti entre vosaltres els qui són creients de debò.
20Quan esteu reunits, doncs, allò no és menjar la cena del Senyor.
21Perquè, a l’hora de l’àpat, cadascú s’avança a prendre el menjar seu, i men-tre l’un queda amb gana l’altre s’em-briaga.
22¿És que no teniu les vostres cases per a menjar i beure? ¿O no us importa l’Es-glésia de Déu, que avergonyiu els neces-sitats? Què voleu que us digui? ¿Voleu que us feliciti? En això no us felicito pas.
23Jo vaig rebre del Senyor el mateix que us he ensenyat a vosaltres: que el Senyor Jesús, la nit que el lliuraven, prengué un pa,
24i després de donar gràcies el va partir i digué: “Això és el meu cos, partit per a vosaltres; feu això en memòria meva.”
25Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.”
26Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor, fins que ell vingui.
27De manera que, qualsevol que mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament, serà culpat del cos i de la sang del Senyor.
28Que cadascú s’examini a si mateix abans de menjar el pa i beure la copa;
29perquè qui menja i beu sense donar cap valor al cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna.
30Per això hi ha tants malalts i decaiguts entre vosaltres, i se’n moren bastants.
31Si, doncs, ens examinéssim nosaltres mateixos, evitaríem el judici;
32encara que si el Senyor ens jutja és per corregir-nos, a fi que no siguem condemnats amb el món.
33Així, doncs, germans meus, quan us reuniu per menjar, espereu-vos els uns als altres.
34Si algú té gana, que mengi a casa seva, no sigui que les vostres reunions es tornin reprovables. Les altres coses les resoldré quan vingui.
Currently Selected:
1 CORINTIS 11: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
