Gènesi 19
19
Lot se salva i les ciutats de la plana són destruïdes#x
1Cap al tard, els dos àngels#x van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat.#x En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. 2Després va dir:
– Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí.
Ells van respondre:
– No cal. Farem nit a la plaça.
3Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.
4Encara no se n’havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. 5Cridaven Lot i li deien:
– On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d’ells.#x
6Lot va sortir a l’entrada, tancà la porta darrere seu 7i els va dir:
– Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! 8Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre.#x
9Ells van contestar:
– Fora d’aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells!
Van empènyer Lot amb tota la força i s’acostaren a la porta per esbotzar-la. 10Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. 11I a tota aquella gent que eren davant l’entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs;#x així no van ser capaços de trobar l’entrada.
12Llavors els hostes van dir a Lot:
– Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d’aquesta ciutat. 13El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
14Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir:
– De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!
Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
15A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
– Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17Un cop fora, li van dir:
– Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18Lot els va dir:
– No, senyor meu! 19Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. 20Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
21Ell li va respondre:
– Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.#x
23Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, 24i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc#x sobre Sodoma i Gomorra. 25Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.#x 26La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.#x
27Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.#x 28Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
Lot i les seves filles
30Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d’aquesta ciutat per anar-se’n a viure a la regió muntanyosa#x amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.
31La filla gran va dir a la petita:
– El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu. 32Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així tindrem descendents seus.
33Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n’adonés, ni de quan ella s’hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
34L’endemà, la gran digué a la petita:
– Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus.
35Aquella nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n’adonés, ni de quan ella s’hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
36Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare. 37La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab. És l’avantpassat dels actuals moabites. 38També la petita va tenir un fill i li va posar el nom de Benammí. És l’avantpassat dels actuals ammonites.#x
Àwon tá yàn lọ́wọ́lọ́wọ́ báyìí:
Gènesi 19: BCI
Ìsàmì-sí
Pín
Daako
Ṣé o fẹ́ fi àwọn ohun pàtàkì pamọ́ sórí gbogbo àwọn ẹ̀rọ rẹ? Wọlé pẹ̀lú àkántì tuntun tàbí wọlé pẹ̀lú àkántì tí tẹ́lẹ̀
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso