Obľúbené biblické verše z Gènesi 32

Zdieľať

L’altre li va demanar: – Com et dius? Ell respongué: – Jacob.

Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.

Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia

Jacob li demanà: – Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: – Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix.

i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.

Després digué a Jacob: – Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: – No et deixaré anar que no m’hagis beneït.

Li diu: – D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.

I pregà així: – Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”

El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama.

Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.»

Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.