Salms 119:1-40
Salms 119:1-40 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Feliços els de comportament íntegre, els qui segueixen la llei del Senyor. Feliços els qui observen els seus preceptes i el busquen amb tot el cor, els qui, sense fer cap mal, pels seus camins van fent via. Tu has imposat els teus manaments a fi que siguin fidelment observats. Tant de bo es refermi la meva con-ducta a guardar bé els teus estatuts! Llavors no passaré cap vergonya, quan repassi tots els teus preceptes. Amb rectitud de cor et donaré gràcies, quan hauré après la justesa dels teus decrets. Vull guardar els teus estatuts; no em deixis totalment abandonat. Com mantindrà el jove la integritat de conducta? Vivint segons la teva paraula. Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments. Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu. Beneït siguis, Senyor! Fes-me entendre les teves normes. Els meus llavis han recitat totes les sentències de la teva boca. M’he alegrat de seguir els teus preceptes, més que en totes les riqueses. En els teus manaments vull me-ditar, i fixar-me en els teus camins. Els teus estatuts faran la meva de-lícia, no oblidaré mai la teva paraula. Concedeix al teu servent de viure i guardar la teva paraula. Obre’m els ulls perquè contempli les meravelles de la teva llei. Sóc foraster en aquest món, no m’ocultis els teus preceptes. La meva ànima es consumeix desitjant en tot moment els teus decrets. Tu increpes els superbs, aquests maleïts que es desvien lluny dels teus manaments. Treu-me de sobre l’oprobi i el menyspreu, perquè he observat els teus preceptes. Ni que s’ajuntin els prínceps i mal-parlin de mi, el teu servidor meditarà els teus estatuts. Així, les teves instruccions fan la meva delícia, els teus preceptes són els meus consellers. Arrapada a la pols tinc la meva ànima; dóna’m vida, tal com vas prometre. T’he exposat els meus camins i m’has escoltat, fes-me entendre les teves normes. Fes-me conèixer el camí dels teus preceptes, i meditaré sobre les teves meravelles. La meva ànima es desfà de tristesa; redreça’m, tal com vas prometre. Aparta’m del camí de la mentida, fes-me la gràcia de la teva llei. He escollit el camí de la fidelitat, he preferit els teus decrets. Estic captivat pels teus preceptes; Senyor, no em donis un desen-gany. Pel camí dels teus manaments aniré corrent, quan m’eixamplis el cor. Mostra’m, Senyor, el camí dels teus decrets, que jo el seguiré fins al capdavall. Dóna’m enteniment per guardar la teva llei i observar-la de tot cor. Porta’m pel camí del teus manaments, perquè ell és el meu delit. Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia. Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí. Confirma al teu servent la teva pro-mesa, dirigida als qui t’estimen. Allunya de mi l’oprobi que recelo ja que els teus judicis són plens de bondat. Mira que jo desitjo els teus preceptes; fes-me viure en la teva equitat.
Salms 119:1-40 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la Llei del Senyor. Feliços els homes que guarden el seu pacte i cerquen el Senyor amb tot el cor, no cometen mai cap mal, segueixen els seus camins. Has donat els teus preceptes perquè siguin observats fidelment. Tant de bo que els meus camins no es desviïn de guardar els teus decrets; mai no quedaré confós si faig cas dels teus manaments. El meu cor et lloarà amb sinceritat quan aprendrà que són justes les teves decisions. Vull guardar els teus decrets; no m’abandonis, no em deixis sol. Com mantindrà pur un jove el seu camí? Vivint d’acord amb la teva paraula. T’he cercat amb tot el cor: no deixis que m’aparti dels teus manaments. Guardo al fons del cor el que has promès, per no pecar en contra teu. Sigues beneït, Senyor! Fes que aprengui els teus decrets. Els meus llavis compten d’una a una totes les teves decisions. Sóc més feliç guardant el teu pacte que fruint de grans riqueses. Vull meditar els teus preceptes i fer cas dels teus camins. Els teus decrets són la meva delícia, no oblidaré la teva paraula. Sigues bo amb el teu servent i viuré, que vull guardar la teva paraula. Obre’m els ulls i podré contemplar les meravelles de la teva Llei. Sóc un foraster en aquesta terra; no m’amaguis els teus manaments. La meva ànima es consumeix en el desig de saber a cada moment els teus designis. Tu amenaces aquests maleïts superbs que es desvien dels teus manaments. Allunya de mi les burles i els menyspreus, perquè jo guardo el teu pacte. Ni que els governants deliberin contra mi, el teu servent meditarà els teus decrets. El teu pacte és la meva delícia, ell em fa de conseller. Estic prostrat a la pols; dóna’m la vida, com havies promès. T’he exposat els meus camins i m’has respost; fes que aprengui els teus decrets. Fes-me entendre el camí dels preceptes i meditaré les teves meravelles. La meva ànima es consumeix de pena; redreça’m, tal com vas prometre. Aparta’m del camí enganyós i fes-me el do de la teva Llei. He escollit el camí veritable, he acollit les teves decisions. Estic enamorat del teu pacte; Senyor, fes que no quedi confós. Correré pel camí dels manaments, perquè m’has eixamplat el cor. Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dóna’m la vida.