Mateu 9:18-31

Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: – La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué: – Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, va dir: – Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió. Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: – Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: – ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: – Sí que ho creiem, Senyor. Llavors els va tocar els ulls dient: – Que es faci segons la vostra fe. I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: – Mireu que ningú no ho sàpiga. Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.